Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
, polisíl·lab.
Convé notar que el topònim Rialb s'escriu amb b per raons etimològiques, a pesar del gentilici rialpenc.
En interior de paraula
S'escriuen amb b les paraules que comencen amb la síl·laba sub-. Per exemple:
subjecte, subjuntiu, submarí, submergir, subministrar, submissió, subscriure [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor).
En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong.
1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
., s'utilitza la segona persona del plural de l'imperatiu, és a dir, el tractament de vós, i no pas el tractament de vostè.
Ara bé, cal recordar que per expressar ordres en negatiu s'utilitza el present de subjuntiu en lloc de l'imperatiu. Per exemple:
En lloc de...
Cal dir...
Estirar [...]
tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius [...]
Fitxa
7893/2Darrera versió: 12.06.2024
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
Fes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.6)
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caler (o caldre) que(+ subjuntiu) no poder menys de... ésser cas de. És cas de veure si podem ajudar-la. ésser convenient que... (és menys fort que haver de) ésser indispensable que... (+ subjuntiu) ésser qüestió de(fer una cosa), caldre fer-la. deure, haver de fer quelcom per necessitat [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
versemblant creïble. Aquesta notícia no és creïble. suposable plausible presumptiuCp. presumpte endevinable ésser fàcil que(+ verb en subjuntiu). És fàcil que avui arribi. admissible Ant. Improbable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Fitxa
7893/2Darrera versió: 12.06.2024
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
Fes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.6)