FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setè dia de la setmana, destinat al repòs i dedicat especialment al culte del Senyor en les religions cristianes. Diumenge hi haurà ball. Treballar en diumenge. Santificar els diumenges. diumenge de pinyata Primer diumenge de quaresma. diumenge de rams Diumenge que inicia la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a una creença, opinió, etc.). Neró perseguí els cristians. Atacar en justícia. Perseguir algú davant els tribunals. Treballar assíduament per aconseguir (alguna cosa). Perseguir la realització d'un projecte. Perseguir la glòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
us plau! Si us plau, Pere, deixa'm el teu llibre. si us plau per força Tant si voleu com no. Amb tanta feina, haurem de treballar els dissabtes si us plau per força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tota la nit. Un cadàver, jaure. Que en pau descansi. Cessar d'ésser turmentat per un mal, una greu preocupació, etc. Tenir plena confiança en l'ajut, en la protecció, etc., d'algú o d'alguna cosa. Ell ara ja no ha de treballar com abans: té un fill en qui pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
afer comparteixo més aviat l'opinió del Pere que la del Joan. més aviat Tirant a. És més aviat gras. tan aviat com Així que a). Tan aviat com vindrà començarem a treballar. tan aviat... com... Unes vegades..., altres vegades... Tan aviat plora com riu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt llarg de la costura amb què s'ajunten provisionalment les diferents peces d'un vestit, que després han de cosir-se. Petita llargària lliure de fil que es deixa sense treballar per a adornament en les labors de brodat, de mitja, de ganxet, etc. Punt de basta. Punt dels que es fan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha tingut lloc en un temps anterior a aquell en què té lloc l'enunciat. El temps passat. Les glòries passades. Immediatament anterior. L'any passat no va ploure gairebé gens. La setmana passada vaig treballar molt. Que ha perdut les característiques naturals, la frescor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la burgesia. Amo d'un establiment industrial o comercial que ocupa obrers. Persona acomodada que viu sense treballar. La vida del burgès: menjar, beure i no fer res. A l'alta edat mitjana, habitant d'un burg. A la baixa edat mitjana, habitant d'una vila o d'una ciutat. A partir del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
treballar els metalls. estar entre l'enclusa i el martell Estar entre l'espasa i la paret. Osset de l'orella situat entre el martell i l'estrep. Part superior d'un núvol de tempesta desenvolupat, que s'estén horitzontalment i té un aspecte fibrós o nebulós. [...]
