FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(damunt les parets divisòries d'horts, de patis, etc.). Plegar en un dels caps (d'una cigarreta) el paper sobrant a fi que el tabac no caigui. Posar un botó de cuir a la punta (d'una espasa) perquè no punxi. Treballar els caps (de les barres de ferro) per donar-los una forma determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar la nit sense dormir. He vetllat tota la nit. Estar de guàrdia durant la nit, treballar de nit. vetllar el Santíssim Sagrament Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan està exposat o en el monument. vetllar les armes El qui havia d'ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s'hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d'un edifici o d'un monument o en el muntatge d'una màquina. Plataforma mòbil de fusta o de ferro que serveix per a sostenir el minaire al front de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
equip de futbol. Els equips participants en els campionats de natació. en equip Formant un equip. Treballar en equip. Fer una investigació en equip. equip estereofònic Conjunt d'aparells que es fan servir per a la reproducció estereofònica del so. Conjunt d'unitats que formen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Vaga general. vaga de braços caiguts Vaga en què es deixa de treballar però es roman al lloc de treball. vaga de fam Mitjà de reivindicació que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició. vaga de zel Vaga que consisteix a complir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tràfec. barca aturada no guanya nolis Cal treballar, moure's, per a guanyar-se la vida. bon vent i barca nova V. vent. Antigament, empresa armadora, propietària d'un vaixell sota la forma de parts, habitualment quarters o setzens. Os del pit dels ocells. Naveta 1. Post llarga amb una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esdeveniment, per divertiment de la gent, etc. Pel casament de la noia van fer una gran festa. Les festes de la coronació de la Verge. festa major Festa que celebra el dia del patró d'una ciutat, d'un poble, d'un barri, etc. fer festa No treballar, no anar a la feina. Quan vaig estar malalt vaig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de penitència. Netejar d'errors, incorreccions, faltes, etc. Un estil castigat. Una cosa, obrar (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. Tantes de subscripcions castiguen la butxaca. Esporgar excessivament (un arbre), pelar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enginy. Producció de la terra que ret una utilitat. Els camps de la finca donaran fruits abundosos. Profit, utilitat, que alguna cosa produeix. Els fruits del seu treball, de les seves fatigues. Els fruits d'una bona educació. Treballar amb fruit, sense fruit. Donar fruit un treball. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de necessari. La necessitat de treballar per a viure. Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. Alimentar-se diàriament és una necessitat ineludible. Hem d'atendre les necessitats d'aquests infants. fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer [...]
