FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sentiment. Que es lliura amb exageració o afectació als sentiments, a la tendresa. L'Enric és un sentimental. Fa el sentimental. En què predomina l'expressió dels sentiments. Una música, una novel·la, sentimentals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda anglesa fora d'ús, equivalent a la vintena part d'1 lliura esterlina. Unitat monetària de Kenya, Somàlia, Tanzània i Uganda. Unitat monetària d'Àustria anterior a l'adopció de l'euro. Moneda d'un xíling. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assimilació d'anhídrid carbònic per un procés que depèn de la llum. fotosíntesi bacteriana Fotosíntesi que utilitza altres reductors diferents de l'aigua. fotosíntesi vegetal Fotosíntesi que utilitza l'aigua com a font de poder reductor i lliura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pes emprat en joieria equivalent a 8 unces o dos terços de lliura. Unitat ponderal establerta a l'edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes. Unitat monetària d'Alemanya i de Finlàndia anterior a l'adopció de l'euro. Moneda d'un marc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té color. Compraré pólvores acolorides per aplicar damunt el maquillatge. Ple de colors vius i intensos. Es va treure la corbata, llampant i acolorida, i la lliurà al públic. Les cues dels paons són molt acolorides. Que té unes qualitats que donen vida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'anava en tiberis, festes, divertiments: allò era una disbauxa. Capteniment de qui es lliura als delits sensuals immoderadament. Viure en la disbauxa. Lliurar-se a la disbauxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pes de valor molt variable segons els països o les localitats. Pes català igual a la dotzena part d'1 lliura. Pes emprat en joieria, igual a 4 quarts o a la vuitena part d'1 marc, que equival a 33,54 grams. Pes equivalent a 9 dracmes. A l'edat moderna, moneda de 8 escuts d'or emesa a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditat per l'administració de correus, mitjançant un resguard que lliura al remitent i la signatura del destinatari. Són uns documents molt importants, envia'ls per correu certificat. Una carta certificada. Document expedit per un funcionari públic competent o per una persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat de béns fungibles o suma de diners que en la celebració d'un contracte una part lliura a l'altra com a garantia o coacció. arres confirmatòries Arres que, un cop lliurades, impossibiliten a les parts de desdir-se del contracte. arres de desistiment Arres penitencials [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estat. testament nuncupatiu Testament fet per simple declaració de viva veu davant testimonis. testament obert Testament atorgat davant de notari. testament tancat Testament autògraf que, en un sobre tancat, es lliura a un notari perquè el custodiï. testament vital [...]
