FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat. Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al conductisme. Les tesis conductistes. Seguidor del conductisme. Psicòloga conductista. Els conductistes van donar un nou impuls al coneixement de la psicologia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar un nou impuls (a un projecte, una idea, una situació, etc.). Enguany els modistes rellançaran la faldilla curta. Aquest factor ha rellançat l'economia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracció del cor que alterna amb la diàstole i dona impuls a la sang. En prosòdia, llicència poètica que consisteix a traslladar l'accent d'una síl·laba a l'anterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'erotisme. Poesia eròtica. Cinema eròtic. El contingut eròtic d'una obra. Suscitat per l'impuls sexual, que l'excita o tendeix a excitar-lo. Somnis eròtics. Plaer eròtic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls amb què hom es llança a executar el que el cor li diu de fer, sense parar-se a considerar les dificultats, els perills, etc., de l'empresa. [usat generalment en pl.] Entranyes, freixura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Executar allò que mana (algú). No ha obeït el seu pare. Ho hem manat, però no hem estat obeïts. El cavall obeeix el fre. Complir (un manament). Obeir la llei. Obeir la raó. Alguna cosa, cedir a l'impuls, a l'acció, (de quelcom). La nau no obeïa el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de rem, impuls que l'estrop comunica al bastiment en vogar. Conjunt de moviments que formen un període del treball de la persona que voga. Arrencada forta d'una nau. Arrencada forta d'un vehicle. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Moviment, impuls, de l'ànima, produïts per causes espirituals. Sentiments d'amistat. És un home de bons sentiments. Els sentiments naturals. Estat de l'ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Tinc el sentiment de dir-vos que ho hem perdut tot. Manera d'apreciar. No havies [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula pròpia del teixit nerviós, formada pel cos cel·lular, unes prolongacions dendrítiques, que li serveixen per a establir relacions amb les neurones veïnes, i l'àxon, que condueix l'impuls nerviós. neurona piramidal Neurona de l'escorça [...]
