FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. L'instint del bé, del mal. No saber resistir als instints. Facultat innata de l'ésser humà i dels animals per fer determinats actes dirigits a la conservació individual i de l'espècie sense haver de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
surten d'un centre comú. Dispersió d'un impuls nerviós fora de la seva via ordinària. Fenomen semàntic segons el qual el nom d'un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer. irradiació sinonímica Derivació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Batec o impuls que forma part d'una sèrie, especialment batec del cor i de les artèries. Tenir setanta pulsacions per minut. Accent que es repeteix de forma recurrent i determina un compàs en la interpretació musical. Pressió o toc efectuat damunt una tecla o una corda d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d'un òrgan a un impuls que té el seu origen en un receptor extern o intern. reflex condicionat Resposta condicionada. Capacitat de reaccionar immediatament, sense pensar-s'hi, davant una situació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
batuda que li han donat, no hi tornarà mai més. Moviment propulsor i estabilitzador que s'efectua amb les cames en nedar. En atletisme, contacte breu i intens de la cama d'impuls sobre el terra, que empeny el saltador endavant o bé enlaire. Topada de les veles contra els pals o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l'aire. L'atleta llançà el pes a una distància de 20 metres. Llançar la pedra amb una sola mà. Un astre, llançar rajos de llum. Llançar una mirada. Llançar un crit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subjectar-les o per a limitar un moviment. En el teler a mà, cordó o combinació de cordons amb un agafador de fusta que servia per a imprimir el moviment a la llançadora. En els telers de garrot, corretja que va de calaix a calaix i que serveix per a minorar l'impuls de la llançadora en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ésser un esperit inquiet. Impuls dominant segons el qual obrem. Esperit de rebel·lió, d'intransigència, d'indisciplina. Esperit de sacrifici. esperit de contradicció Disposició constant a contradir. Pensament, conjunt d'idees, de sentiments, dominant en la manera d'obrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saltar d'alegria. saltar del llit Llevar-se rabent. Baixar d'un vehicle. Ha pujat al tramvia amb nosaltres, però ha saltat abans. Una cosa, perdre pel seu impuls el contacte amb terra. Una cosa, desprendre's, especialment amb certa violència, d'on estava unida, fixada, encastada, etc [...]
