FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Quede pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n'has vistes, de coses! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L'home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L'aigua que passa per aquest rec. L'home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L'any que es va casar el teu germà. La darrera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quina cosa. Què dius? Dequè parlàveu? Per què plores? Amb què comptes? No sé què vol. Digueu-me dequè heu tractat. Forma que revesteix el pronom relatiu quan, designant una cosa, va precedit d'una preposició. L'assumpte dequè m'han parlat. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunció de subordinació que és emprada: Introduint proposicions subjectives, predicatives i completives. No m'agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Veig que no venen. No vull que hi vagis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El punt de partida d'un moviment, d'un espai de temps, d'una transició, d'un mesurament, l'origen; allò dequè és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D'on vens? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'amagat d'algú en un afer que l'afecta, en què intervé. De sotamà, transmetia informació a l'enemic. Rebia diners de sotamà. Fet d'amagat d'algú en un afer que l'afecta. Les negociacions de sotamà seguiren tota la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Mirar o veure de reüll. Dissimuladament. Feia veure que llegia, però observava de reüll la gent del carrer. Amb malfiança o antipatia. Mirar de reüll una proposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s'adjunta. Ex.: descodificar, descomprimir, desvestir, decréixer. Prefix que indica negació. Ex.: desigual, deshonest, desagraït, desaprofitar. [...]