FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, descansar sobre una altra. Perseverar a dir, a fer, etc., especialment a demanar. Ell insistia en el seu propòsit. És inútil que insisteixis: no aconseguiràs el que demanes. [...]
v intr 1 insistir, hacer hincapié en. Insistia a venir, insistía en venir. Insistir davant algú, insistir a (o con) uno. 2 insisteixo insisto en ello. 3 insisteixo que (o en el fet que) insisto en que. [...]
v intr 1 insistir. Insistía en venir, insistia a venir. Insistir a (o con) uno, insistir davant algú. 2 insisto en ello hi insisteixo. 3 insisto en que insisteixo que, insisteixo en el fet que. Insisto en que tienes la culpa, insisteixo que tu en tens la culpa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós. a despit de Sense fer cas de l'oposició de. A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir. S'obstinava, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar la punta (d'un clau tan llarg que, un cop clavat, surt per l'altre costat) per tal que el clau estigui més fortament fixat i la punta no pugui fer mal. reblar el clau Insistir en alguna cosa fins a deixar-la ben resolta, fins a aconseguir allò que hom es proposa. Formar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'instar, d'insistir a demanar. Li hem demanat amb viva instància que ens ajudi. Ho feu a instàncies meves. Sol·licitud escrita que segueix cert formulisme. Presentar, enviar, una instància. Fer, escriure, una instància. Impugnació d'una resposta donada [...]