d'haver de simular. Pudir. El noi vol fer de mecànic, perquè estudiar li put. Mirar de mal ull(una persona o una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. cabeç, obertura d'un vestit, per on passa el cap. espiello espiera, en una porta, per a mirar. empallissador, per on hom fica la palla a la pallera. ganya, obertura de la respiració dels peixos. forat(->) 3 Grau de divergència d'un angle, etc. forcadura. La forcadura de les cames. La forcadura [...]

. acompanyar. 2 anar. 3 mirar. 4 observar, obeir. 5 assistir(a un curs). 6 subseguir, seguir, una cosa, immediatament una altra, esp. en el temps. entreseguir-se, seguir-se unes coses a les altres. succeir-se, íd. encadenar-se, els fets, com les anelles d'una cadena. 7 Seguir com a [...]

. atentament. 5 Cridar l'atenció sobre alguna cosa: Aixecar la llebre. Cridar l'atenció: Ressaltar. Ferir la vista. Colpir l'ull. Fer-se mirar (o remarcar). Atreure les mirades. Fer atenció: Fixar-se(->). Per atenció a: Per contemplació de. Fer (una cosa) per la bona cara (d'algú). Posar atenció [...]

graneja! no mirar prim(en les despeses) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

encallar(intr.), aturar-se per causa d'un obstacle. embarrancar-seo embarrancar(intr.), encallar-se una nau, en un fons de roques, etc. engargussar-se, aturar-se o encallar-se una cosa a la gola, en una canonada, etc. entretenir-se, aturar-se, el qui va a un lloc, a conversar, a mirar quelcom, etc [...]

mirar. La casa d'un tal mira a la plaça. 4 Donar un remei, etc. administrar propinar 5 Donar un cop, empenta, etc. assestar pegar(->) ventar clavar endinyar entaferrar etzibar atzufar 6 Donar un impuls: comunicar. 7 considerar. 8 (donar-sepron.) lliurar-se, sexualment [...]