FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Era benigne amb tothom. Serà benigne envers els acusats. Cal donar una interpretació benigna a les seves paraules. D'acció suau, saludable. Un clima benigne. Fa un temps benigne. En med., que no és [...]