FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua corrent, les fulles agitades pel vent, etc., fer sentir una fressa suau. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se. Obeir sense murmurar. Els alumnes començaren a murmurar. Dir en veu baixa. Li murmurava paraules dolces a cau d'orella. Enraonar dient mal d'algú. Hem d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tacte. Exercici del sentit del tacte. tenir una cosa bon tacte Ésser suau, agradable, etc., al tacte. Exploració, per palpació amb un o més dits, de l'interior d'una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc. Art de parlar, d'obrar, segons l'oportunitat, les conveniències, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desprendre (matèria gasosa), emetre (un vapor, una olor). El perfum, la flaire, que exhala una flor. Els gasos que les plantes exhalen. Exhalar un sospir. Exhalar la seva còlera. Un gas, una olor, etc., desprendre's. De les roses s'exhalava una flaire suau. Els miasmes que s'exhalen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, sobretot als països tropicals, per obtenir-ne la fibra (Phormium tenax). Fibra que s'obté de les fulles del formi, molt llarga, suau i flexible, emprada sobretot per a fer cordes i estores. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
parell tot el sant dia estan xiu-xiu. So o soroll suau i continuat. El xiu-xiu dels ocells. El xiu-xiu del vent en el fullatge. El xiu-xiu del foc. Xauxineig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, però principalment paràsit dels làrixs, en altre temps molt apreciat per les seves virtuts curatives (Laricifomes officinalis). agàric mineral Varietat de calcita de gra fi i suau al tacte, que forma un dipòsit esponjós i pulverulent en cavernes, esquerdes, etc. [...]