1.
esperit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquest licor em regira els esperits. Substància que es desprèn de certs cossos sotmesos a la destil·lació. esperit de nitre Àcid nítric. esperit de sal Àcid clorhídric. [...]
|
2.
supersubstancial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és esperit, que pertany a l'esperit. [...]
|
3.
carallet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona sense esperit, poc espavilada. [...]
|
4.
concitadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb esperit, amb paraules, concitatius. [...]
|
5.
esverar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) la presència d'esperit, l'esma, alarmar granment. El foc va esverar els vianants. Perdre la presència d'esperit, l'esma, alarmar-se granment. Davant de qualsevol dificultat, de seguida s'esvera. [...]
|
6.
de filis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bona disposició d'esperit, de bon humor. No estic gens de filis aquest vespre. [...]
|
7.
exorcitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expulsar (un mal esperit) amb exorcismes. Exorcitzar el dimoni. Sotmetre (algú) als exorcismes. Exorcitzar un posseït pel dimoni. [...]
|
8.
amoltonar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comportar-se amb esperit gregari. [...]
|
9.
apocament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Curtedat, manca, d'esperit. [...]
|
10.
evagació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distracció de l'esperit. [...]
|