FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma l'ansietat. Psicofàrmac que, actuant sobre el sistema nerviós central, suprimeix la intranquil·litat i l'excitació pròpies de l'ansietat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell que, segons la mitologia, nia al mar i calma les ones durant el temps d'incubació i es representa per una mena de cigne dintre el niu, sacsejat per les ones del mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l'estiu. Té un tarannà calmós. Que fa les coses sense apressar-se gens. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despossessió legal, especialment la que sofreix el comprador de la cosa que li fou venuda. Desplaçament d'una massa d'aire en calma causat per una altra massa d'aire dotada de moviment o per la pluja, una allau, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esperar o d'esperar-se, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa; l'efecte. Una llarga espera. tenir algú espera Tenir la paciència, la calma, d'esperar. Si la gana l'arbora no té espera. tenir alguna cosa espera Ésser ajornable. Aquesta feina no té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una existència efectiva. La seva alegria no és pas fictícia: és real. La seva calma és més aparent que real. La meitat dels fets que conta no són reals sinó imaginaris. Relatiu a les coses, als béns, no a les persones. Drets reals. [...]
