FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o la durada mitjançant una alteració. Falsificar, desnaturalitzar. Alterar la llet. Alterar un text. Alterar la veritat. Fer sortir de l'estat normal. Alterar la salut. Torbar, commoure, agitar vivament l'ànim. Jo volia conservar la calma, però aquella resposta tan poca-solta em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, arribar, després d'una navegació, a la vista d'un punt conegut. El vent o el mar, arribar a un lloc on hi havia calma o l'aigua no hi arribava. Calar 1. Tornar a deixar calada (una nansa) després d'haver-ne tret el peix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estirat o tibat fins a la rigidesa. Enrarit, difícil, poc agradable o amistós, s'aplica a una situació, una relació, un ambient, etc. Abans de començar el debat hi havia una calma tensa. En fonèt., que s'articula amb una dislocació de la cavitat bucal superior a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sobtosament d'un estat de repòs, de calma. L'accident havia commogut tota la població. Desvetllar (en algú) una emoció. La seva desgràcia ens va commoure a tots. Excitar (en algú) un viu sentiment de compassió, tendresa, admiració, etc. L'orador va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se'n. Ell es pren el seu mal amb paciència. Tenir una paciència de sant. Armar-se de paciència. Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball. Esperar algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que discorrin un pla per frenar la propagació del virus. Un corrent d'aigua, un camí, seguir el seu recorregut. Passegem pel corriol que discorre al peu de les roques. El riu discorre per terres molt abruptes i forma un meandre a la plana. El temps, passar. Les hores discorrien en calma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tranquil i de tracte agradable. És una noieta molt assossegada. En Jaume era assossegat, seriós. Propi d'una persona assossegada. Mirada assossegada. El professor no escridassava mai els alumnes, sempre els parlava en un to assossegat. Que es desenvolupa amb calma i sense entrebancs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) a adoptar una actitud, un estat. L'han hagut de cridar a l'ordre. El president ha cridat la població a la calma. Pronunciar el nom (d'algú) en veu alta. Han passat llista i no m'han cridat. Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l'atenció d'algú. Una cosa de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Càlcul 1. Ha fet una pedra. Mal de pedra. no posar-se cap pedra al fetge Prendre-s'ho tot amb calma, no preocupar-se per res. Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre superior a 5 mil·límetres, formats per congelació de l [...]
