FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exclamació usada per a indicar aprovació. —Què t'ha semblat l'actuació de l'Helena? —Bé, molt bé! Exclamació usada per a marcar un dubte en relació amb el que s'acaba de dir. Bé, bé! Ja veurem si podem fiar-nos de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera clara. No hi veu clar: té un tel als ulls. No hi veig clar, en aquest afer. Parlar clar. clar i net [o clar i català] Amb tota claredat, sense embuts. Parlar clar i net. T'ho diré clar i català. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullar o impregnar amb una dissolució de sabó. La roba, encara l'heu d'ensabonar. Recobrir amb l'escuma formada amb aigua i sabó. Ensabonar-se abans d'afaitar-se. Adreçar (a algú) lloances falses o exagerades. Ja t'ho faré, no cal que m'ensabonis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en pasta. Pastar la farina. Pastar argila per fer un test. Treballar la pasta per fer pa, galetes, etc. En aquest forn, a les tres pasten. En constr., mesclar els materials per fer morter. Afaiçonar a un fi. Com t'ho pastes, tu, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi. Ets molt dolent, noi; sempre t'han de renyar. Renya'l fort: veuràs com s'esmenarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ha banyat. Si no t'emportes el paraigua, et banyaràs. Banya't les mans. Banyar el sol un camp. Una sala banyada de llum. L'aigua del mar, d'un llac, etc., tocar (algun indret). La mar Mediterrània banya les costes de Catalunya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua o altre líquid, cobrir la superfície, penetrar els porus (d'alguna cosa). La pluja no ha arribat a mullar els carrers. La roba s'ha mullat. Si no t'emportes el paraigua, et mullaràs. Fer que l'aigua o altre líquid cobreixi la superfície, penetri els porus (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sol, la intempèrie, emmorenir (algú, la pell d'algú). Aquest sol et colrarà. Colrat del sol. En tres dies de córrer per la platja s'ha colrat tot. Recremar-se, sobtar-se. Se t'ha colrat l'arròs. Aplicar la colradura (damunt la superfície apropiada). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer saber (una cosa, allò esdevingut) amb detall, exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies. Conta'm el que t'ha passat. Sempre conta desgràcies. És una cosa llarga de contar. Contar per menut, per peces menudes, fil per randa. Contar una rondalla, un conte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors ell tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa. Objecte que la motiva. Cadascú té la seva dèria. Tu no t'escoltes a ningú: vas a la teva dèria i prou. [...]
