Obligar-se a fer, donar paraula de fer, (alguna cosa), de donar o concedir (alguna cosa). Ell ens va prometre que vindria i segurament vindrà. Ell no fa mai el que promet. Em va prometre un rellotge i encara no me l'ha donat. Donar paraula de casament. La Laura es va prometre amb en Jaume [...]

Conjugació del verb que heu cercat.  [...]

v tr 1 prometer. 2 [donar esperances] prometer. Promet fer bon temps, promete hacer buen tiempo. 3 abs prometer. Aquesta noia promet, esta muchacha promete. 4 qui promet s'obliga (o ho deu) lo prometido es deuda. 5 fam prometer, asegurar. 6 relig [fer una prometença] prometer. v pron 7 prometerse.  [...]

1 comprometre, prometre de reservar o de donar alguna cosa. X ha compromès la seva filla al meu nebot. Tenir, una noia, un ball compromès. donar paraula emparaular, prometre de paraula. Cp. obligar-se 2 fer una prometença (o un vot) 3 (prometre'spron.). Dues persones, donar-se paraula de [...]

Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]

Prendre per marit o per muller. Prometre's mútuament de casar-se. S'ha esposat amb una hereva molt rica, però no s'hi casarà. Casar-se. [...]

Acció de prometre. Paraula donada de fer alguna cosa. Oferiment fet a Déu o a un sant d'executar una obra piadosa, condicionat generalment a l'obtenció d'una gràcia. [...]

Ajustar-se, en les seves accions o creences, a alguna cosa, restar-hi fidel, no separar-se'n. Atenir-se a una ordre, a les instruccions d'algú. Atenir-se a una doctrina. Atenir-se algú a allò que va prometre.  [...]

Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic, un adversari, etc. Va emprar l'estratagema de prometre als nois una setmana de vacances. Havien preparat l'estratagema d'usar els vehicles capturats a l'enemic. [...]