91.
delmari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Territori dins el qual una església, un senyor, el rei, etc., tenien dret a cobrar delme. [...]
|
92.
successor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que succeeix a altri. El rei En Jaume i el seu successor el rei En Pere. [...]
|
93.
reialista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al reialisme o als reialistes. Adherit a un rei, a una reina. Partidari d'un govern monàrquic. [...]
|
94.
onosma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corona de rei. [...]
|
95.
osmunda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Falguera de rei. [...]
|
96.
etnarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol, inferior al de rei, atribuït a certs sobirans orientals. Arquebisbe, amb poder civil, d'una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera. [...]
|
97.
regicidi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assassinat d'un rei. [...]
|
98.
escacs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'escacs, de dames, d'un escut o una peça escacats, etc. donar escac al rei [o fer escac al rei] L'adversari, posar una peça en una casa des d'on pot matar el rei en una sola jugada. estar el rei en escac El rei, estar amenaçat d'ésser matat per una peça contrària en una [...]
|
99.
cavallerís cavallerissa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té al seu càrrec una cavallerissa. Cavallerís del rei. Oficial que va a cavall a l'esquerra del carruatge del rei. [...]
cavallerís cavallerissa
|
100.
regicida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que mata un rei. [...]
|