FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a avisar algú d'algun perill, posar-lo en guàrdia, despertar la seva atenció. En actitud vigilant i atenta. T'aviso perquè estiguis alerta. Aneu alerta amb els cotxes. Avís o senyal fet en cas de perill imminent. Donar l'alerta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant rima. Posar (una cosa) tocant a una altra. Aquesta taula l'heu d'arrimar a la paret. S'ha embrutat la màniga arrimant-se a la paret. Acollir-se a la protecció d'algú. Arrima't al ministre i no tindràs problemes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assistir, donar consell, com a assessor, (a algú). El lletrat assessor, donar el seu dictamen (a algú). Prendre consell, il·lustrar-se, prop d'altri elegit com a assessor. Abans de firmar t'hauries d'assessorar. Escoltar, consultar, el dictamen del lletrat assessor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arranjar de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? M'he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l'ha engiponada, pobra criatura? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del camí. Perdre el camí. L'ovella s'ha extraviat. Una cosa, perdre's. Se li va extraviar el carnet d'identitat. Fer sortir del camí de la virtut. Abandonar el camí de la virtut. Amb aquesta mala companyia t'extraviaràs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de trasbalsar; l'efecte. El trasbals de les mercaderies del moll a la nau. La separació dels pares ha estat un trasbals. El tràfec que porta aquesta acció. Van haver de canviar tots els mobles de lloc: figura't quin trasbals! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els tornaràs a veure! Déu no m'ajut si... Expressió amb què hom nega el contingut de la proposició condicional. Algú, fer tot allò que pot, posar els mitjans en un afer, un treball, etc. Ajuda't i el cel t'ajudarà. Si no t'ajudes un poc, no podrem pas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. embolica que fa fort! Expressió per a indicar que una situació, allò que hom explica, etc., es complica més. embolicar la troca Complicar les coses. Establir amb algú una relació que pot ocasionar dificultats, perills, problemes, etc. T'ho adverteixo: no t'emboliquis amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un fill [o esperar una criatura, o esperar un nen] Estar embarassada. Confiar en l'ajut d'algú. Ell no espera sinó en mi. Restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada (d'algú o d'alguna cosa). T'esperaré al carrer. Feia una hora que t'esperava. No les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de cucs de seda que ocupen una andana. Descàrrega de tota l'artilleria d'una banda d'un vaixell. Reprensió dura i severa. Noi, quina andanada t'ha engegat! Filada formada per pannes de suro, posades l'una sobre l'altra, en apilar-les. [...]
