41.
servir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para labrar, els bous també serveixen per a llaurar. 7 [hacer el servicio militar] servir. 8 no servir de nada no servir de res. 9 no servir para nada [cosa, persona] no servir per a res. v pron 10 servir-se. Sírvete más carne, serveix-te més carn. 11 fer el favor de. Sírvase usted pasar, feu el favor [...]
|
42.
pedazo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 tros, bocí, capol. Un pedazo de carne, un tros de carn. 2 a pedazos a trossos. 3 caerse a pedazos caure a trossos. 4 caerse a pedazos [cansado] no tenir cap os sencer, tenir els ossos capolats, caure de cansat. 5 echar un pedazo [apedazar] posar un pedaç. 6 hacer pedazos fer trossos. 7 hacer [...]
|
43.
quemar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cremar, bleir, abrusar. Quemar unas ramas, cremar algunes branques. 2 [una comida] cremar. Quemar la carne, cremar la carn. 3 [destruir] cremar. La lejía quema la ropa, el lleixiu crema la roba. 4 fam cremar. El sol te ha quemado la cara, el sol t'ha cremat la cara. 5 fam [tirar el dinero [...]
|
44.
uña
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ungles. 15 estar de uñas fig estar de mala gaita. 16 hacer una cosa a uña de caballo fig [muy rápidamente] fer una cosa a correcuita. 17 largo de uñas [ladrón] llarg d'ungles. 18 ser uña y carne fig ésser carn i ungla. 19 tener las uñas largas (o afiladas) fig ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs [...]
|
45.
bocado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bocada f. Bocado de carne, bocada de carn. 2 [un poco] bocada f, bocí, mos. Un buen bocado, un bon bocí. 3 [lo que coge el ave de una vez con el pico] becada f. 4 [mordisco] mossegada f, mos. Dar un bocado, fer una mossegada. 5 [herida] mossegada f. 6 [trozo que falta de algo] bocí, tros. 7 [...]
|
46.
mosca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mosques. Los soldados caían como moscas, els soldats queien com mosques. 9 cazar moscas fig i fam perdre el temps. 10 estar mosca fig i fam estar escamnat. 11 mosca de España entom [cantárida] mosca d'Espanya. 12 mosca de la carne entom [Sarcophaga carnaria] mosca de la carn. 13 mosca muerta fig mosca [...]
|
47.
aguja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de Venus] agulles de pastor, pinta de Venus. 9 agr [púa] pua [d'un empelt]. 10 [de grabador] agulla, punxó m. 11 [del tapial] travessser m [de la tapiera]. 12 mar [brújula] agulla nàutica. 13 mar [del timón] agulla del timó. 14 pl [de las reses] costelles, costellam m sing. Carne de agujas, carn de [...]
|
48.
mal 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Me han pasado toda clase de males, m'han passat tota mena de mals. 5 [enfermedad] mal. 6 a grandes males, grandes remedios a grans mals, grans remeis, a carn dura, dent aguda. 7 del mal, el menos de dos mals, el menor. 8 hacer mal [una cosa] fer mal. 9 mal caduco (o de corazón) med mal caduc. 10 mal [...]
|
49.
soltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot. 6 fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc. 7 [el vientre] relaxar. 8 aeron tirar, llançar, deixar anar. 9 mar afluixar, amollar, deixar anar. 10 fam engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot. 6 fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc. 7 [el vientre] relaxar. 8 aeron tirar, llançar, deixar anar. 9 mar afluixar, amollar, deixar anar. 10 fam engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral. 11 fam sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa. 12 fam [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada. 13 fam [un tiro] amollar, etzibar. 14 fam deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros. 15 fam mús [un gallo] fer. 16 soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure). v pron 17 escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies. 18 [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se. 19 [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar. 20 deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells. 21 [un tornillo] descargolar-se. 22 fig [el vientre] laxar-se. 23 fig sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball. 24 fig [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se. 25 fig llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat. 26 fig llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès. |
50.
picar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [las aves] picar. 2 [los peces] picar. El pez ya ha picado el cebo, el peix ja ha picat l'esquer. 3 [herir] picar, punxar. 4 taurom picar. 5 [cortar en trozos] picar, picolar, capolar. Carne picada, carn picada. 6 [espolear] picar. 7 [adiestrar el caballo] picar. 8 p fr [llamar a la puerta [...]
|