cara

1 1 f. [LC] [MD] Part anterior del cap d'una persona. Els músculs de la cara. L'expressió de la cara. Tenir la cara plena, rodona, prima, seca, ampla, estreta, llarga. Tenir la cara blanca, bruna, morena, vermella, rosada, pàl·lida. Ple, prim, rodó, gras, ample, de cara. Blanc, bru, encès, lluent, fresc, de cara. Cara d'aguilot, d'àngel bufador, de pa de ral. Cara d'àngel, de rosa. Desfer, girar, rompre, a algú la cara d'una bufetada. Girar la cara per no ser reconegut. Vaig girar la cara per veure'l.
1 2 [LC] no tenir cara per a senyar-se Tenir-la molt petita.
1 3 [LC] fer una cara nova a algú Copejar-lo, apallissar-lo.
1 4 [LC] no saber algú on té la cara Ésser molt ignorant en la seva professió.
1 5 [LC] tenir cara i ulls a) Una cosa, estar molt bé, ésser bona de veure.
1 5 [LC] tenir cara i ulls b) Una persona, ésser seriosa, formal.
1 6 [LC] tenir la cara descarnada Tenir-la molt magra.
1 7 [LC] a cara descoberta loc. adv. D'una manera manifesta, sense amagar-se'n. Seré sincera i et diré a cara descoberta tot el que penso de tu.
2 1 f. [LC] Conjunt de les faccions en tant que expressa l'estat físic, els afectes, el caràcter, etc. Es coneix que no et trobes bé: fas bastant mala cara. Ningú no diria que estiguessis malalt: fas bona cara. Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya. Fer la cara de bon home, de dolent, de murri, de voler-te dir alguna cosa. Conèixer a algú alguna cosa en la cara. Amb quina cara faré això? Fer bona cara a tothom. No fer mala cara a ningú.
2 2 [LC] cara d'ovella i urpes de llop Cara de malícia.
2 3 [LC] cara de bon any Cara d'aspecte sa, robust.
2 4 [LC] cara de Judes Cara de malícia.
2 5 [LC] cara de jutge Cara de la persona adusta, de mal tractar.
2 6 [LC] cara de maig Cara fresca, sana.
2 7 [LC] cara de mal atzar [o cara de mal conhort] Cara que revela un pesar, un geni malenconiós.
2 8 [LC] cara de malícia [o cara de nyau-nyau] Cara d'hipòcrita, de traïdor.
2 9 [LC] cara de pasqua Cara de satisfacció.
2 10 [LC] cara de pocs amics Cara de jutge.
2 11 [LC] cara de pomes agres Cara de no trobar-se gens bé, de no estar gens satisfet.
2 12 [LC] cara de tres déus Cara de jutge.
2 13 [LC] cara estirada [o cara llarga] Cara de la persona apesarada, decebuda, greument contrariada.
2 14 [LC] fer alguna cosa a algú per la seva bona cara Fer-la-hi no pels seus mèrits.
2 15 [LC] fer alguna cosa a algú per la bona cara d'altri Fer-la-hi en consideració a aquest, responent-ne aquest.
2 16 [LC] fer dues cares Tractar d'acontentar alhora les dues parts contràries.
2 17 [LC] portar alguna cosa escrita a la cara No poder-la amagar, no poder-la dissimular.
2 18 [LC] tenir cara d'agost [o fer cara d'agost] Tenir, fer, cara de benestant.
2 19 [LC] tenir la cara gruixuda No immutar-se per cap retret.
3 1 f. [LC] Part anterior del cos d'una persona. Estava de cara a nosaltres, però ara s'ha girat. Un retrat de cara, no de perfil ni mig girat. Jo vaig caure endarrere; ell, de cara. Mira'm de cara i coneixeràs qui soc.
3 2 [LC] a la cara de loc. prep. Davant, en presència de. Dir, fer, alguna cosa a la cara d'algú.
3 3 [LC] cara a cara [o cara per cara] loc. adv. Manifestament, enfront l'un de l'altre.
3 4 [LC] de cara a loc. prep. a) Cap³ c). Anem de cara al bon temps.
3 4 [LC] de cara a loc. prep. b) Envers 2. De cara als clients sempre sap quedar bé.
3 4 [LC] de cara a loc. prep. c) Per a, pensant en. Ho diuen de cara a les properes eleccions. Treballem de cara al futur.
3 5 [LC] dir una cosa de cara a la galeria Dir-la només per quedar bé, especialment davant l'opinió pública.
3 6 [LC] fer una cosa de cara a la galeria Fer-la només per quedar bé, especialment davant l'opinió pública.
3 7 [LC] donar la cara en un afer Presentar-se com a interessat en aquest.
3 8 [LC] donar la cara per algú Respondre'n, sortir a la seva defensa.
3 9 [LC] fer cara Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament, a una persona o una cosa. Encara és capaç de fer cara a l'adversitat.
3 10 [LC] treure la cara en un afer Donar la cara en un afer.
3 11 [LC] treure la cara per algú Donar la cara per algú.
4 1 f. [IMF] [LC] Part anterior d'una cosa.
4 2 [LC] cara d'un edifici Façana 1 1. Des del balcó veiem la cara del teatre.
4 3 [LC] [NU] cara d'una medalla [o cara d'una moneda] Anvers 1. Jugar a cara o creu.
4 4 [LC] cara d'una pell [o cara d'un drap] Endret 1.
4 5 [LC] fer cara a Estar un edifici davant d'un altre. El palau de l'Ajuntament fa cara al de la Diputació.
4 6 [IMF] [LC] fer cara i cantell Obrar una peça de fusteria prèviament a l'acció de donar-li l'amplada i el gruix que correspon a la seva destinació.
4 7 [LC] fer la cara a alguna cosa Rentar-la, polir-la, endreçar-la.
5 1 f. [LC] Superfície d'una cosa. La cara de la terra, de l'aigua. Les cares de la lluna.
5 2 [LC] posar una cosa a cara amb una altra Posar-la de manera que les seves cares estiguin en un mateix pla.
6 f. [LC] Aspecte d'una cosa. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Aquests núvols fan cara de portar pluja. El mar avui fa mala cara.
7 1 f. [AF] [GL] [IMF] [MT] Costat d'una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Gira-ho de l'altra cara. La cara bona i la dolenta, d'una peça. Cara de baix, de dalt. Un poliedre de vuit cares. Les sis cares d'un cub són quadrades.
7 2 [GL] cara cristal·lina Superfície gairebé sempre plana de les que formen els poliedres cristal·lins, les quals coincideixen amb els plans reticulars de la xarxa cristal·lina.
7 3 [IMF] cara de la bassa En un tauló o una post deformats, cara que fa bassa, que és còncava.
7 4 [IMF] cara del bot En un tauló o una post deformats, cara que fa bot, que és convexa.
7 5 [AGF] cara de resinació Faixa vertical del tronc d'un arbre de la qual es lleva l'escorça per tal que flueixi la resina.