1.
judicial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'Administració de justícia. Té poca pràctica judicial. Procediment judicial. Carrera judicial. [...]
|
2.
judiciari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Judicial. [...]
|
3.
altressí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un escrit judicial, igualment, també. [pl. -ís] Petició que es fa en una demanda judicial a continuació de la petició principal, i que comença amb el mot altressí. [...]
|
4.
judicialment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per procediment judicial. [...]
|
5.
qüestionari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llista de preguntes sobre un tema determinat, en una enquesta, un examen, una prova, una declaració judicial, etc. [...]
|
6.
perquirir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escorcollar, especialment per ordre judicial. [...]
|
7.
assenyalament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assenyalar. Dia i hora fixats per a una diligència judicial, en especial per a una vista o un judici oral. [...]
|
8.
fedatari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona fe. Que té autoritat per a donar fe pública, sia judicial, notarial o mercantil. Persona dipositària de la fe pública. [...]
|
9.
intentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar per atènyer la consecució (d'un fi). Van intentar inútilment obrir la porta. Promoure (una acció judicial). Va intentar una demanda contra els propietaris del pis. [...]
|
10.
absolució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'absoldre. Absolució general. Una absolució judicial. Donar l'absolució. [...]
|