Resultats de la cerca frase exacta: 9

Diccionari de la llengua catalana
1. abusar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer mal ús, fer un ús excessiu. Abusar de les riqueses. Abusar de la llibertat. Abusar del vi. Abusar d'un poder, d'un dret. Aprofitar-se amb excés d'alguna cosa. Abusar de la confiança d'algú. Violar2 3. Abusar d'una dona.  [...]
2. ergotitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abusar de l'argumentació sil·logística. [...]
3. abús
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abusar; l'efecte. Abús de poder. Abús del vi. Fer abusos en el menjar. Ningú no suportaria aquests abusos. Abús d'autoritat. Abús de confiança. Abusos deshonestos. Abús de firma, abús de signatura. [...]
4. explotar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure profit del producte (d'alguna cosa). Explotar una mina. Explotar la curiositat pública. Abusar (d'algú) en profit propi. Els obrers han estat explotats pels patrons. [...]
5. transcendentalisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria filosòfica que posa en relleu el transcendent o el transcendental. Tendència a abusar del recurs al transcendent o al transcendental com a principis explicatius, amb menyspreu de l'experiència. [...]
6. generós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Es mostrà generós amb els enemics. Llarg en el recompensar, en el donar. És un senyor molt generós. Un do generós. Productiu, fèrtil. Una terra generosa. Al Principat de Catalunya [...]
7. albarda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
altre ase Expressió per a indicar que hom no vol admetre una feina massa pesada. posar a algú l'albarda Abusar de la seva paciència. [...]
8. burlar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi! [...]
9. confiança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
confiança a algú. Tenir la confiança d'algú. Perdre la confiança d'algú. Guanyar-se, merèixer, la confiança d'algú. Abusar de la confiança d'algú. Condemnat per abús de confiança. El president ha plantejat la qüestió de confiança. [...]