Resultats de la cerca frase exacta: 34
|
1.
abusar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer mal ús, fer un ús excessiu. Abusar de les riqueses. Abusar de la llibertat. Abusar del vi. Abusar d'un poder, d'un dret. Aprofitar-se amb excés d'alguna cosa. Abusar de la confiança d'algú. Violar2 3. Abusar d'una dona. [...]
|
|
2.
abusar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
abusar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 abusar. 2 [violar] abusar, violar tr. [...]
|
|
4.
abusar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 abusar. Abusar del vi, abusar del vino. 2 [aprofitar-se] abusar. Abusar de la paciència d'altri, abusar de la paciencia ajena. 3 [violar] abusar, violar tr. [...]
|
|
5.
abusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obrar abusivament usar malament usar amb excés fer mal ús extralimitar-se excedir-se ultrapassar els deguts (o els justos) límits explotar, abusar d'algú en profit propi. posar l'albarda(a algú), abusar de la seva condescendència. carregar els neulers(a algú), abusar d'ell fent-li assumir la [...]
|
|
6.
abusar [de]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
7.
ergotitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abusar de l'argumentació sil·logística. [...]
|
|
8.
abús
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abusar; l'efecte. Abús de poder. Abús del vi. Fer abusos en el menjar. Ningú no suportaria aquests abusos. Abús d'autoritat. Abús de confiança. Abusos deshonestos. Abús de firma, abús de signatura. [...]
|
|
9.
explotar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure profit del producte (d'alguna cosa). Explotar una mina. Explotar la curiositat pública. Abusar (d'algú) en profit propi. Els obrers han estat explotats pels patrons. [...]
adiàfor -a
|
|
10.
transcendentalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria filosòfica que posa en relleu el transcendent o el transcendental. Tendència a abusar del recurs al transcendent o al transcendental com a principis explicatius, amb menyspreu de l'experiència. [...]
|
adiàfor -a
1 adj. [MD] Segons els estoics i els cínics, moralment indiferent.
2 adj. [MD] En med., que no fa bé ni mal. Medicament adiàfor.