FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa diürns, de l'ordre dels falconiformes, de mida petita o mitjana, d'ales estretes i punxegudes i cua llarga, amb el bec oscat, que s'alimenten d'ocells i d'insectes, a la qual pertanyen els falcons, els xoriguers i l'esmirla. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels psitaciformes, de mida petita, uns 18 centímetres de llargada, de plomatge originalment verd amb el cap groc i el mantell ratllat de marró, originari d'Austràlia, molt apreciat com a ocell de gàbia (Melopsittacus undulatus). [fem. periquita] Espanyolista [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les rubiàcies, de mida petita, coberta de pèls ganxuts, de fulles coriàcies en verticils de quatre o més, flors d'un verd groguenc en inflorescències axil·lars i fruit en baia negra, freqüent als alzinars i a les màquies [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amidar la llargària (d'una cosa, especialment d'un terreny) amb la cana i, per extensió, amb qualsevol altra mida. Cobrar (a algú) un preu que es considera excessiu en l'adquisició d'alguna cosa o a canvi d'algun servei. En aquest hotel m'han ben acanat. Com acana, aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels anseriformes, nedadors, migradors de llargues distàncies, de cos arrodonit i mida gran o mitjana, amb el coll llarg i les potes curtes, amb tres dits units per una membrana natatòria, a la qual pertanyen els ànecs, els cignes i les oques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil fabulós al qual s'atribueix la propietat de matar amb la mirada. Peça antiga d'artilleria de grans dimensions. Rèptil saure de diferents espècies de la família dels iguànids, de mida mitjana, amb el cap comprimit lateralment i en forma de casc, cua llarga i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba bulbosa de la família de les liliàcies, de mida petita, semblant al safrà, amb tres o quatre fulles basals cintiformes i amb canalicles, flors d'un rosa lilós i fruit en càpsula, que floreix just quan es fon la neu, pròpia dels prats calcícoles de l'alta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells terrejants, de l'ordre dels gal·liformes, de mida mitjana o gran, cos robust, ales arrodonides i bec curt, poc voladors, de plomatge vistós els mascles, a la qual pertanyen diferents espècies domesticades i salvatges, com els galls, els paons, els faisans, les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis anurs de mida mitjana o gran, de pell llisa, amb els ulls sobresortints de pupil·la horitzontal, un plec glandular a cada costat, timpà molt aparent, membrana interdigital molt desenvolupada i potes posteriors molt aptes per al salt, d'hàbits generalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les papilionàcies, semblant a una mongetera menuda, de llegums llargs i cilíndrics, cultivada per a l'alimentació humana i com a farratgera (Vigna unguiculata). Llavor comestible del fesolet, globosa i una mica reniforme, de mida petita, de colors [...]
