Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 243

31. panxó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fart¹. M'he fet un panxó de figues. Fer-se un panxó de riure.  [...]
32. de debò
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Realment, no de per riure. M'he fet mal de debò. És una noia intel·ligent de debò.  [...]
33. vis 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vis còmica Força còmica, capacitat de fer riure. Una actriu que destaca per la seva vis còmica. [...]
34. pixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. pixar-se de riure Riure molt.  [...]
35. panxada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb la panxa. Fart¹. Quina panxada de fruita! Ens vam fer una panxada de riure.  [...]
36. truà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home de males arts. Antigament, home pagat per a fer riure amb les seves gràcies, les seves bufonades, etc. [...]
37. esclatar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els aplaudiments, els crits d'entusiasme, esclataren arreu. Va esclatar una riallada general. Va esclatar la revolta. Llavors la seva còlera esclatà. Esclatar algú en improperis, en insults. No em vaig poder aguantar més: vaig esclatar. Esclatar de riure. esclatar a riure (o a [...]
38. rictus
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura de la boca, produïda per la contracció dels músculs de la cara, que dona l'aspecte d'un riure forçat. [...]
39. fart 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ingerir una quantitat d'aliment excessiva; l'efecte. Fer-se algú un fart de pa, de faves, d'arròs. Estar malalt d'un fart de caragols. Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de [...]
40. riota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure que provoca una persona o una cosa ridícula. La persona o la cosa que n'és objecte. Ésser algú la riota de tothom, de la gent.  [...]
Pàgines  4 / 25 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>