FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat. Un personatge grotesc. Maneres grotesques. Element decoratiu estilitzat propi del Renaixement que imita éssers fantàstics, humans, vegetals i animals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de menjar o beure en gran quantitat; l'efecte. A la font, ens hem fet un tip d'aigua. Quin tip de riure que ens hem fet! N'hi ha un tip, d'aquesta criatura: tot el sant dia plora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un menjar, d'una beguda, fins a la sacietat. Em vaig afartar de pa, d'aigua. Enfastidir. Ja m'afarten tantes mentides. afartar-se de fer alguna cosa Fer-la amb excés, fins a cansar-se'n. Afartar-se de riure, de plorar, de cridar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poc viu, s'aplica especialment als colors. Mancat d'energia vital. Estava groga, desmaiada, els ulls tristos de no haver dormit. Et veig molt desmaiat darrerament. Que denota manca d'energia vital. Callava molt i feia un mig riure desmaiat i trist. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu. Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i el torrent somriu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdeveniment o sèrie d'esdeveniments que fan riure, que són tot simulació. L'un cridava, l'altre reia, l'altre plorava: era una comèdia. Ell mostra indignar-s'hi, però és comèdia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'entretenir-se fent o dient facècies, movent gatzara, etc. Fer broma. Sempre estan de broma. de broma No seriosament. T'ho he dit de broma. ésser de la broma Ésser alegre, faceciós, jocós. Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure's d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. No poder-se aguantar la rialla. Les rialles que feien se sentien del carrer estant. Va comparèixer amb la rialla a la boca. Ara tot són rialles; però ja vindrà que no riureu. De les rialles venen les ploralles. fer la mitja rialla Somriure1 1. rialla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragolar o retòrcer en excés, tant com es pot. A la tardor, els pàmpols s'assequen i es recaragolen. El senyor Jeroni, víctima d'un accés de tos, es recaragolava. Recaragolar-se de riure. Complicar per refinament excessiu (l'expressió d'una idea, d'un concepte). [...]
