FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. L'esclafit del fuet. Els esclafits que feien les castanyes posades al foc. Esclafits de riure. fer l'esclafit Esclatar, rebentar-se. fer l'esclafit Casar-se. Corrent d'aire que davalla amb violència [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la cama. El contrincant el va mossegar a l'orella. mossegar-se els dits Mossegar-se'ls en senyal d'impaciència, de contrarietat. mossegar-se els llavis Retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia. mossegar-se els punys Tenir fam. mossegar-se els punys Rosegar-se els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar, fer més viu (un sentiment, una resolució, una activitat vital). Excitar en algú la pietat, la compassió, l'admiració. Això encara excita el seu coratge. Excitar la set, la gana. Excitar el riure, les rialles, els plors. Excitar la tempesta. Excitar la revolta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esclatar. L'esclat de la bomba. L'esclat de la tempesta. Un esclat de riure. Els esclats de la seva còlera. Un esclat d'entusiasme. Caiguda violenta. Pegar un esclat. Expansió brusca i espontània de la roca en una mina, pou, túnel, pedrera, etc., a causa de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure's d'algú o d'alguna cosa, fer d'algú o d'alguna cosa objecte de riota. És un infeliç: tothom se'n burla i no ho coneix. Es burla de les coses més sagrades. No prendre's seriosament algú o alguna cosa. De les teves amenaces, se'n burla pla bé, ell. Burlar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
riure. Caragolar-se de mal de ventre. S'havia caragolat en un racó com un cuc. Endinsar (un caragol) en un forat prement-lo i imprimint-li alhora un moviment de rotació amb un tornavís. Donar un moviment de rotació (a un caragol o una femella) per tal de fixar l'un amb l'altra, amb l [...]
