Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. [...]

Relatiu o pertanyent al diaca. [...]

Circumscripció eclesiàstica servida antigament per un diaca. [...]

Israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple. Diaca. [...]

El primer dels ordes majors actuals. Rebre el diaconat. Dignitat, càrrec, de diaca. Exercir el diaconat. Conjunt dels diaques d'una Església, d'un país, etc. [...]

Vestidura superior que el diaca i el sotsdiaca porten en els oficis solemnes, i el bisbe duu dessota la casulla. Túnica oberta pels costats que porten els macers i reis d'armes. [...]

Pesquera que hom fa a l'alba. Vestidura talar, blanca i amb mànigues, usada pel sacerdot, el diaca i el sotsdiaca en la missa. [...]

ordenat tres preveres. L'han ordenat diaca. L'han ordenat. Rebre els ordes sagrats. En el judaisme, transmetre ritualment l'autoritat espiritual (a algú). Donar ordre (de fer quelcom). Jo li he ordenat que vingués. El metge ha ordenat que em llevés.  [...]

mateixa línia horitzontal d'un cartó. Antigament, conjunt de l'oficiant, el diaca i el sotsdiaca. Llur vestuari exterior. Llei de tres diners d'argent fi sobre un total de dotze a la moneda de billó. Moneda de tern. Diner de tern. [...]

, el diaca i, abans, el sotsdiaca. Soldat que servia un oficial o un cap.  [...]