oncle valencià, cosí d'un dels pares. besoncle, germà d'un dels avis. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

deixar Cp. heretar: fer hereu algú. El seu oncle d'Amèrica l'heretà d'un milió de dòlars. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 anar. Cal anar amb mètode. passar. Passar a l'elecció del president. 2 obrar. 3 pledejar. 4 derivar provenir(->) emanar venir de pervenir. Aquesta finca em va pervenir d'un oncle meu. tenir el seu origen en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

insinuar, donar a entendre una cosa sense fer sinó indicar-la. Què heu insinuat quan heu dit allò? referir-se. Quan deia que algú ho pagaria, em referia al teu oncle. fer referència apuntar. El professor va apuntar solament algunes idees sobre aquest tema. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

(m.) i conca(f.), fadrí i fadrina vells. matxutxo(dial.), íd. vellard(adj. i m. i f.), persona fadrina a qui ha passat el temps de casar-se. renoc(adj., fig.), dit d'un fadrí vell. Un oncle renoc. També s'usa substantivat. A can Bruguera sempre hi ha renocs. Cp. misògam (adj.): que odia el matrimoni [...]

que un altre(dit hiperb. de dues persones). És igual que el seu pare. pastat(posat després del terme de comparació). És el seu oncle pastat. ésser el mateix retrat (d'un altre). És el mateix retrat del seu avi. ésser per l'estil(una cosa d'una altra) ésser si fa no fa comparable, que s'hi assembla [...]

. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama [...]