61.
grande
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grande, ven vi a l'engròs. 11 en grande d'allò més bé, com no hi ha més, com no es pot dir més. Lo pasamos en grande, ens ho vam passar d'allò més bé. 12 en grande a cor què vols cor què desitges. Le tratan en grande, el tracten a cor què vols cor què desitges. 13 estar grande ésser (o venir) gran. Estos [...]
|
62.
mucho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 molt -a, força. Es un asunto de mucha importancia, és un afer de molta importància. 2 molt de, molt. Ha bebido mucho vino, ha begut molt de vi. 3 [con los, sus, etc] nombrosos -es. Los muchos días transcurridos, els nombrosos dies transcorreguts. 4 [en frases negativas, interrogativas o [...]
|
63.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 de, d' [davant de vocal precedida de h o no]. 2 [posesión] de. La casa de Teresa, la casa de la Teresa. 3 [materia] de. Una pulsera de oro, un braçalet d'or. 4 [característica] de. El señor del traje azul, el senyor del vestit blau. 5 [contenido] de. Una botella de vino, una ampolla de vi [...]
|
64.
mejor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 millor, més bo. El agua es buena, pero el vino todavía es mejor, l'aigua és bona, però el vi encara és millor. 2 [preferible] millor. Es mejor no ir, és millor de no anar-hi. 3 encontrar alguna cosa mejor trobar alguna cosa de millor. 4 es lo mejor que hay és el millor (o la cosa més bona [...]
|
65.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
66.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[conferir una cualidad] fer. Este barril hace buen vino, aquesta bota fa bon vi. 9 [causar un efecto] fer. Hacer feliz a alguien, fer feliç algú. 10 [con infinitivo] fer. Hacer reír, llorar, fer riure, plorar. 11 [obligar] fer. Le hizo hablar, el feu parlar. 12 ésser. Hará un buen juez, serà un bon jutge [...]
|
67.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir [...]
|
68.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
prep [con el artículo el se contrae en al] 1 a [i les formes al i als, contracció de a i el i de a i els]. 2 [lugar, dirección] a [al, als]. Ir a Madrid, anar a Madrid. Llegar al teatro, arribar al teatre. 3 en [davant un, algun, aquest, aquell]. Subir a una montaña, pujar en una muntanya. 4 [casa] a cal. Voy al dentista, me'n vaig a cal dentista. 5 [lugar, distancia] a. Está a 20 kilómetros de aquí, és a 20 quilòmetres d'aquí. 6 [lugar, situación] a [al, als]. Al lado de, al costat de. A orillas del mar, a la vora de la mar. 7 [tiempo] a [al, als]. A las ocho, a les vuit. A la noche, al vespre (o a la nit). 8 [fecha] [generalment no es tradueix], el [en alguns casos]. ¿A cuántos estamos? —A once de septiembre, quin dia és avui? —L'onze de setembre. Madrid, a 3 de junio, Madrid, 3 de juny. Al día siguiente, l'endemà. A la mañana siguiente, l'endemà al matí. 9 [tiempo pasado] al cap de. A los pocos días, al cap de pocs dies. Al año de esto, al cap d'un any d'això. 10 [manera] a. A la americana, a l'americana. A pie, a caballo, a peu, a cavall. A oscuras, a les fosques. 11 per. A la fuerza, per força. 12 [instrumento] a, amb. Escribir a lápiz, escriure a (o amb) llapis. Moler a palos, baldar a garrotades. 13 [proporción, precio] a [al, als]. Al seis por ciento, al sis per cent. A 50 km por hora, a 50 km per hora. A 10 euros el kilo, a 10 euros el quilo. 14 [hipótesis] si. A no ser esto así, si això no fos així. 15 [complemento indirecto] a [al, als]. Díselo a tu padre, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los otros, estimeu-vos els uns als altres. 19 a [per a evitar l'amfibologia]. Persigue el gato a la rata, empaita el gat a la rata (o el gat empaita la rata). 20 [complemento de nombre] a [davant d'un nom de persona o de cosa personificada]. Amor a los padres, amor als pares. Amor a la verdad, amor a la veritat. 21 de [davant d'un objecte]. Olor a rosa, olor de rosa. Miedo al lobo, por del llop. 22 [régimen de ciertos verbos] a. Voy a verle, me'n vaig a veure'l. 23 a (o de) [després de començar]. Empieza a ir mal, comença d'anar malament. 24 al [con infinitivo] en. Al verle, en veure'l. Al salir el sol, en sortir el sol. 25 a por a comprar, a cercar, a buscar. Ir a por pan, anar a comprar pa. 26 a que que. Acostúmbralo a que venga todos los días, acostuma'l que vingui cada dia. 27 ¡a que...! [convencimiento ante una duda] què t'hi jugues que...!, què hi va que...! ¡A que llueve esta tarde!, què t'hi jugues que plourà aquesta tarda! 28 ¡a que sí! què t'hi jugues! 29 ¡a que no...! [desafío] vejam si...!, et desafio que no...! ¡A que no se lo dices!, vejam si li ho dius! 30 ¿a qué viene? (o ¿a qué?) què vol (o volen) dir...?, què significa...? ¿A qué tantas protestas de amistad?, què volen dir tantes protestes d'amistat? |
69.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
|