11.
boquet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap de biga que sobresurt de la façana d'una casa i que serveix per a aguantar, entre d'altres coses, el ràfec de la teulada o la volada d'un balcó. [...]
|
12.
atxera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peu o canelobre per a aguantar una atxa o atxes. [...]
|
13.
riure 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. Un riure que s'encomana. Un riure inextingible. No poder-se contenir, aguantar, el riure. Un riure sarcàstic. riure sardònic Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme. [...]
|
14.
blenera 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suret per a aguantar el ble a la superfície de l'oli. Herba blenera. [...]
blenera1
|
15.
aguant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fortitud per a aguantar. Aquest puntal no tindrà aguant. Ens admirà a tots l'aguant del malalt. [...]
|
16.
debanador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que debana. [usat generalment en pl.] Aparell giratori per a aguantar la troca o madeixa que es debana. [...]
|
17.
canelobre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri que consisteix en un peu dret que té diferents braços o branques amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles. [...]
|
18.
bancassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça horitzontal de l'interior del buc d'una nau destinada a aguantar el pla. Conjunt de banquetes de popa d'un bot. [...]
|
19.
xicot xicota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia. Promès, promesa. Llistó de fusta dels telers de mà, que serveix per a aguantar enrere el bastiment de les taules amb la pua ben separada de la roba. [...]
|
20.
trossa 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda d'una embarcació de vela llatina destinada a aguantar l'arbre des de sobrevent i a mantenir-hi fermada l'antena. Estrep de dos braços horitzontals, que aferra una verga al pal corresponent. [...]
|