Embadalir-se, encantar-se. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron [embadalir-se] embobarse, embelesarse, arrobarse.  [...]

v tr 1 [poner lelo] embadocar, embadalir. 2 [abobar] embajanir. v pron 3 [ponerse lelo] embadocar-se, embadalir-se, enfavar-se, encantar-se. 4 [abobarse] tocar-se de l'ala (o del bolet), tocar-se, perdre la xaveta (o el seny).  [...]

1 aïllar 2 (abstreure'so abstraure'spron.) retreure's entotsolar-se, fugir del tracte de la gent. embadocar-se enfavar-se embadalir-se encantar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 En sentit propi: embruixar. 2 Fig. captivar. 3 (encantar-se pron.). Distreure's del que un fa sense motiu aparent. badar. enfavar-se embadocar-se embadalir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 captivar, hipnotitzar. 2 (embadalir-sepron.) enfavar-se. Ant. Desembadalir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Estar més o menys obert. boquejar(el calçat, els guants) riure(fam.). Aquestes sabates ja riuen. 2 v. tr. obrir. 3 mirar. 4 v. intr. Abstreure's mirant alguna cosa. encantar-se distreure's badocar o badoquejar embadocar-se enfavar-se embadalir-se estar amb un pam de boca [...]

1 Contemplar amb admiració. extasiar-se encantar-se ullprendre's meravellar-se quedar atònit esbalair-se estar fascinat mirar bocabadat quedar bocabadat caure-li (a algú) la bava enfavar-se embadalir-se, restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa. posar (una persona) sobre el [...]