quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
quantificador gaire també forma part de l'expressió gaire res, que significa 'poca cosa'. Per exemple:
Tenia terres, però no valien gaire res.
?Què has fet durant tota la tarda? ?No gaire res.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (20.6.1a i 35.4.1.1d)
[...]
Els adjectius major i menor signifiquen 'més gran' i 'més petit'. Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la major part de, festa major, causes majors,
orde major, força major, estat major, carrer major, pal major,
vela major, major d'edat, menor d [...]
'expressions de lloc, com ara:
'residir', 'viure' (generalment en la forma pronominal: estar-se): Aquest any en Jaume s'està a Palma
'formar part d'un organisme, treballar-hi': La Teresa està a l'empresa de la seva mare.
'consistir': La solució està en el repartiment de tasques.
Font: Gramàtica de la [...]
les fotografies a les periodistes).
Els ho dono jo (Dono això a les periodistes).
Els en dono jo (Dono diners a les periodistes).
Els hi deixo el llibre (Deixo el llibre a les periodistes, al calaix).
Cal tenir en compte que els parlars orientals i part del lleidatà, que fan servir la variant hi en [...]
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
anava a caure a terra.
Encara que és menys habitual, aquesta perífrasi també es pot fer servir en contextos de present, amb infinitius de verbs de dicció, quan hi ha la intenció per part del subjecte d'anunciar alguna cosa. Per exemple:
Doncs ara us vaig a dir el que penso, tant si us agrada com si no [...]
evitar cacofonies o per estètica s'omet algun element o bé s'agafa una síl·laba o una part d'una síl·laba a fi de facilitar la pronunciació de la sigla:
Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI, i no INCAVIVI)
MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
Una altra mena d'abreviacions són els [...]
comú. Per exemple:
UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)
RH (recursos humans)
ICS (Institut Català de la Salut)
A més a més, les sigles també poden representar una part d'una denominació completa, si substitueixen una forma genèrica. Per exemple:
DG de Política Lingüística (Direcció General [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]