Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

fals -a

1 1 adj. [LC] Que no és ver per error o per engany. Una teoria falsa. Una notícia falsa. Un jurament fals. Un testimoniatge fals.
1 2 adj. [LC] per ext. Un fals testimoni.
1 3 m. [BB] Document forjat intencionadament que no correspon a un acte jurídic autèntic.
2 1 adj. [LC] Que no és real, que no té d'una cosa sinó l'aparença, no autèntic. Una alegria falsa. Una falsa modèstia. Una falsa alarma.
2 2 adj. [LC] Que pren l'aparença d'una cosa per tal d'enganyar. Moneda falsa. Joies falses. Un fals pretext.
2 3 adj. [LC] Que afecta sentiments que no té. És un home fals.
3 1 adj. [LC] Que no és exacte, que no té la direcció volguda. Un càlcul fals. Un colorit fals. Una nota falsa. Un vers fals. Fer un moviment fals.
3 2 [LC] en fals loc. adv. a) No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d'enganyar. Jurar en fals.
3 2 [LC] en fals loc. adv. b) Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d'una manera poc sòlida o poc estable. Fer una passa en fals. Pegar un cop en fals.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions