1.
podrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar la descomposició, la corrupció, (d'alguna cosa). La humitat podreix la fusta. Una matèria animal o vegetal, descompondre's per l'acció de bacteris, de fongs, etc., corrompre's. Aquesta fruita es comença a podrir. [...]
|
2.
podrir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
podrir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 pudrir (o podrir). v pron 2 pudrirse. [...]
|
4.
podrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr → pudrir [...]
|
5.
putrescible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot podrir. [...]
|
6.
putrefacció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de podrir o de podrir-se, especialment les substàncies orgàniques mortes; l'efecte. Un cadàver en estat de putrefacció. [...]
|
7.
repodrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Podrir del tot. Consumir-se, especialment d'haver de callar o de dissimular. L'ànima es repodria de patir en silenci. [...]
|
8.
encarroñar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 podrir, corrompre. v pron 2 podrir-se, corrompre's. [...]
|
9.
podrido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de podrir] podrit -ida. 2 fig corromput -uda, podrit -ida. La administración está podrida, l'administració està podrida. [...]
|
10.
pudrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[participio pasado: podrido; infinitivo también podrir] v tr 1 podrir. v pron 2 podrir-se, corrompre's, descompondre's. 3 fig [de aburrimiento] morir-se. 4 fig [pasarlo mal] consumir-se. Se pudrió un año en la mili, es consumí un any en el servei. 5 ¡por ahí te pudras! fam així et rebentessis!, [...]
|