FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Foradar (una roda o una pilota) amb un element acabat en punxa i fer que es desinfli. Un brètol ens ha punxat les rodes del cotxe. Se'ns ha punxat una roda anant a l'aeroport. Tenir una punxada de roda. Hem punxat anant a l'aeroport. La moto va punxar en sortir del revolt. En ràdio, posar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar o apartar (algú o alguna cosa) del lloc on havia estat posat. Retirar algú els seus papers de casa del notari. Retirar algú els diners que tenia al banc, a la caixa d'estalvis. Retirar un drama del teatre. Retirar un bitllet, una moneda, de la circulació. Sortir d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de comptar, càlcul d'una quantitat. —Quants anys tenia l'avi quan va esclatar la guerra? —Va néixer el 1910, treu el compte. D'això, segons el meu compte, ja fa més de vint anys. Sortir bé un compte. Un compte errat. compte rodó Compte sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llits. La capçalera, l'espona, els peus, d'un llit. Ficar-se al llit. Sortir, saltar, del llit. anar-se'n al llit Anar a dormir. de la taula al llit i del llit a la taula V. taula. fer llit Estar allitat. llit de monja Llit per a una sola persona. llit nupcial Llit destinat a uns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camí, ruta a fer per a anar d'un indret a un altre, especialment en nàutica. El meu pare feia la carrera de València. anar carrera dreta cap a un lloc Anar-hi de dret. haver-hi gran carrera d'un lloc a un altre Haver-hi una gran distància. sortir a carrera a algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació sòlida implantada en els maxil·lars que empren els animals per a la prensió i masticació dels aliments, com a armes ofensives i defensives, etc. Sortir, néixer, una dent. Ja li apunta una dent. Caure una dent. Petar, cruixir, de dents. Esmussar-se les dents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. estirar més el braç que la màniga Algú, fer despeses superiors a les que li són possibles. estirar-se els cabells Penedir-se en alt grau d'haver fet alguna cosa. El temps, aclarir-se, millorar. El dia s'ha estirat, encara podrem sortir a passejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt a aclarir, a discutir, a tractar. Una qüestió fàcil, difícil. Examinem bé la qüestió. Una qüestió ben posada és mig resolta. La qüestió no és aquesta. Sortir de la qüestió. Tot això que dius no té res a veure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble van aixecar un arc de triomf. Aixecar una església, un teatre. Sobresortir atenyent una certa alçària. Un puig que s'aixeca a la vora del riu. Al mig de la plaça s'aixeca una torre de 20 metres. Tenir d'alt. No aixeca tres pams de terra. Fer sortir (la caça) de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
camí. perdre el camí Errar-lo, no retrobar-lo. posar-se en camí Emprendre una caminada. sortir a camí Trobar camí després d'haver anat perdut sense camí. anar cadascú pel seu camí Ésser d'opinions discordants, obrar amb independència l'un de [...]
