FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Narració generalment breu d'uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. Gènere literari en prosa d'extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia [...]
Els mots conte, comte i compte tenen una pronúncia bastant similar i solen causar confusions a l'hora d'escriure'ls. Segons el significat, cal distingir les tres grafies:
Conte,
del verb contar, és sinònim de rondalla: L'àvia m'explicava contes de dracs en sortir de l'escola.
Comte, és el [...]
Fitxa
7608/1Darrera versió: 11.03.2020
Títol
conte, comte, compte
Resposta
Els mots conte, comte i compte tenen una pronúncia bastant similar i solen causar confusions a l'hora d'escriure'ls. Segons el significat, cal distingir les tres grafies:
Conte,
del verb contar, és sinònim de rondalla: L'àvia m'explicava contes de dracs en sortir de l'escola.
Comte, és el títol nobiliari: L'imaginari popular diu que el comte Arnau vivia al castell de Mataplana.
Compte, acció de comptar, càlcul d'una quantitat: He perdut el compte dels cops que li he dit que calli; un compte corrent. També és habitual com a interjecció, per dir 'alerta': Compte, no caiguis!
Narració generalment breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants i que pot tenir caràcter moralitzador. [...]
m 1 [rondalla] cuento. 2 [narració] cuento. 3 [falòrnia] cuento, patraña f. 4 conte contat ja està explicat fam [al final d'un conte] y colorín colorado, este cuento se ha acabado, y vivieron felices y comieron perdices. 5 conte de fades cuento de hadas. 6 contes de la vora del foc cuentos de [...]
Conte tallat segons una determinada forma que sovint té relació amb el contingut del conte i que no és l'habitual quadrangular o rectangular. [...]
Fitxa
7608/1Darrera versió: 11.03.2020
Títol
conte, comte, compte
Resposta
Els mots conte, comte i compte tenen una pronúncia bastant similar i solen causar confusions a l'hora d'escriure'ls. Segons el significat, cal distingir les tres grafies:
Conte,
del verb contar, és sinònim de rondalla: L'àvia m'explicava contes de dracs en sortir de l'escola.
Comte, és el títol nobiliari: L'imaginari popular diu que el comte Arnau vivia al castell de Mataplana.
Compte, acció de comptar, càlcul d'una quantitat: He perdut el compte dels cops que li he dit que calli; un compte corrent. També és habitual com a interjecció, per dir 'alerta': Compte, no caiguis!