FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tremolor d'una cosa que trepida. Balanceig o libració de l'esfera celeste al qual s'atribuïen certs canvis aparents de posició de l'eclíptica i dels estels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lel màxim o mínim d'una superfície de revolució. Cercle màxim de l'esfera terrestre tots els punts del qual equidisten dels dos pols. Cercle màxim de l'esfera celeste el pla del qual és paral·lel al pla de l'equador terrestre. equador [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., terme de l'equació d'estat dels gasos reals, constant per a cada gas considerat, que dona compte del volum propi ocupat per les molècules del gas i llur esfera d'influència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrbita o pla de l'òrbita d'un cos celeste. Cos celeste. Globus terraqüi a). Univers 1 1. Esfera cristal·lina que, en els antics models geocèntrics, fa de suport a cada un dels planetes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona de l'esfera celeste de disset graus d'ample, vuit i mig a cada costat de l'eclíptica, que comprèn les òrbites de la Lluna i dels principals planetes i es divideix en dotze parts o signes iguals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extremitat de l'eix d'una esfera, d'una superfície de revolució. Els dos pols de la Terra. El pol Nord, àrtic, boreal. El pol Sud, antàrtic, austral. Punt d'intersecció de l'eix instantani de rotació d'un sòlid amb el seu el·lipsoide d'inèrcia. Punt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segment rectilini que va des del centre d'un cercle, d'una esfera, a qualsevol punt de la circumferència del cercle, de la superfície de l'esfera. El radi és un semidiàmetre. Longitud d'aquest segment. radi de curvatura d'una línia en un punt donat Radi del cercle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèrcol de l'esfera armil·lar. Antic instrument d'astronomia utilitzat per a determinar els equinoccis i els solsticis. Membrana ascendent que presenten alguns bolets que, embolicant-ne la part inferior de la cama, s'eixampla per dalt i forma una mena d'anell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os pla i triangular que forma la part anterior del genoll. Articulació formada per una esfera que llisca dins d'una cavitat esfèrica, utilitzada per unir òrgans que s'han de poder orientar, l'un respecte de l'altre, en totes direccions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'esfera celeste diametralment oposat al nadir, situat exactament sobre el cap de l'observador. Quan el Sol és al zenit, la radiació és molt forta. Punt culminant d'una cosa. El zenit del plaer. El zenit d'una trajectòria artística. [...]
