Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [un càrrec] renunciar. 2 [un benefici] resignar. 3 [un comandament] resignar. v pron 4 resignarse. Es resignà a la seva sort, se resignó con su suerte. Resignar-se a morir, resignarse a morir. 5 cal resignar-se hay que resignarse.  [...]

espatlles(fig.) abaixar el cap(fig.) haver-se'n d'estrènyer el cap, haver-s'hi de resignar. haver de passar per l'adreçador, íd. Cp. l'expressió lloat sigui Déu!, que expressa resignació. En aquelles circumstàncies no li restava altra cosa que dir lloat sigui Déu i reprendre la tasca. [...]

Acció de resignar o de resignar-se. La resignació d'un càrrec. Suportar una desgràcia amb santa resignació. [...]

estrènyer la mà a algú Estrènyer-la-hi en senyal d'amistat. haver-se'n d'estrènyer el cap Haver-s'hi de resignar. Intensificar l'esforç per reduir (l'adversari) en una lluita, en una discussió, etc., per obligar (algú) a fer alguna cosa. El va estrènyer a raons [...]

demetre renunciar abdicar(esp. un rei, un príncep, un papa, etc.) resignar deixar. Deixar un càrrec. Deixar la presidència d'una societat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. deixar(->) cedir(->) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar(tr.) abandonar(->) renegar(una idea, una religió) repudiar(pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest [...]

(les seves opinions, la seva religió, etc.) demetreo dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat [...]