1.
resignar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
aerotermodinàmica
f. [FIF] Part de l'aerodinàmica que estudia els fenòmens calorífics provocats pels fluxos a velocitats supersòniques. |
2.
resignar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
resignar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un càrrec] renunciar. 2 [un benefici] resignar. 3 [un comandament] resignar. v pron 4 resignarse. Es resignà a la seva sort, se resignó con su suerte. Resignar-se a morir, resignarse a morir. 5 cal resignar-se hay que resignarse. [...]
|
4.
resignar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 resignar. v pron 2 resignar-se. Resignarse a (o con), resignar-se a (o amb). 3 hay que resignarse cal resignar-se. [...]
|
5.
resignar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espatlles(fig.) abaixar el cap(fig.) haver-se'n d'estrènyer el cap, haver-s'hi de resignar. haver de passar per l'adreçador, íd. Cp. l'expressió lloat sigui Déu!, que expressa resignació. En aquelles circumstàncies no li restava altra cosa que dir lloat sigui Déu i reprendre la tasca. [...]
|
6.
resignació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de resignar o de resignar-se. La resignació d'un càrrec. Suportar una desgràcia amb santa resignació. [...]
|
7.
estrènyer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estrènyer la mà a algú Estrènyer-la-hi en senyal d'amistat. haver-se'n d'estrènyer el cap Haver-s'hi de resignar. Intensificar l'esforç per reduir (l'adversari) en una lluita, en una discussió, etc., per obligar (algú) a fer alguna cosa. El va estrènyer a raons [...]
|
8.
dimitir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
demetre renunciar abdicar(esp. un rei, un príncep, un papa, etc.) resignar deixar. Deixar un càrrec. Deixar la presidència d'una societat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
renunciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. deixar(->) cedir(->) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar(tr.) abandonar(->) renegar(una idea, una religió) repudiar(pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest [...]
|
10.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(les seves opinions, la seva religió, etc.) demetreo dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat [...]
|