1.
botifarra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salsiró, botifarra prima. blanquet, embotit prim elaborat amb freixura i pinyons. bisbe, botifarra curta i gruixuda. baldana, espècie de botifarra negra. bull, botifarra feta amb el budell més gruixut del porc, farcida esp. de carn magra. paltruc(dial.), botifarra negra, gruixuda i curta. (Alc [...]
|
2.
embotit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salsitxa sobrassada mortadel·la botifarra(->) llonganissa(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
mongeta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(llegum) monja fesol fesola, varietat grossa de mongeta. monget, mongeta petita. fesoleto fesolí, íd. mongetes sequeso simpl. seques. Un plat de seques amb botifarra (Ant. Mongetes tendres..) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
bisbe
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ordinari, autoritat eclesiàstica diocesana. diocesào bisbe diocesà pontífex prelat arquebisbe, bisbe que té jurisdicció sobre un cert nombre de bisbes. Cp. mitra: dignitat de bisbe. Aquest mas pertany a la mitra. 2 botifarra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
acompanyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
menjars). El rostit anava guarnit amb patates novelles. companejar, acompanyar amb pa una vianda. Per dinar no tenia més que un tros de botifarra, però el vaig companejar i vaig poder matar la gana. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
punta 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, la punta d'una cosa que s'enceta. Un encetall de botifarra. esperó, punta de roca que romp les onades. 2 cim. 3 clau(m.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
tros
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rajola trencada. cul, l'últim tros que resta d'una cosa que normalment es consumeix. Un cul de ciri. punta, íd. Una punta de cigarreta. bloc, tros gran, esp. de pedra o d'altra matèria dura i pesant. encetall, el primer tros que hom talla en encetar una cosa (pa, formatge, botifarra [...]
|
8.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fungiforme. botifarra: botuliforme (tèc.); abotifarrat (popular). branca: ramiforme. bunyol: abunyolat. cagalló: acagallonat (semblant a cagallons de be, de cabra, etc.). calze: caliciforme. campana: campanulat (flor); campanut; acampanat. caputxa: [...]
|
9.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. calar(fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se(fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's(vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar(pròp. menjar un animal la seva presa), [...]
1 v. tr. calar (fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar (intr.), menjar amb avidesa. tragar o dragar. El veiessis com draga! endrapar (fam.) manducar (fam.) ensacar (usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam (en llenguatge infantil) omplir el pap (el buc, o el ventrell) llaminejar (intr.), menjar llaminadures. llepolejar, íd. piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany). sobremenjar, menjar en excés. fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora. carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament. menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejar o fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. fer bona taula, menjar esplèndidament. taulejar, estar sovint a taula per menjar. fer honor a un menjar, menjar-ne molt. banquetejar, anar sovint a banquets. aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc. menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment. panarrejar, menjar habitualment molt pa. menjar a dos queixos, menjar voraçment. menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc. menjar com un conill, molt i de pressa. menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. → gastar, corroir. 4 Donar menjar: → alimentar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |