1 necessitat o necessitós
desacomodat
indigent
míser, molt pobre.
misèrrim (superlatiu de míser)
miserable. Vivia en una barraca miserable.
tronat, pobre perquè s'ha arruïnat.
faltat (o mancat, o freturós) de tot
desvalgut, que no es pot valer sinó del socorriment d'altri.
mancat de recursos
2 Persona pobra.
poca-roba. Es va casar amb una poca-roba.
indigent
miserable. Donaven aliments als miserables dels carrers.
pelacanyes
pelat com una roca o simpl. pelat
descamisat
afaitapobres, es diu despectivament de la persona de condició molt humil.
captaire (→), pobre de professió.
pobre de Jesucrist (ant.), persona que viu d'almoina.
pobre vergonyant, pobre que s'avergonyeix d'aparèixer com a tal.
pobre de solemnitat, persona molt pobra.
Cp. proletari, pobrissalla o pobretalla: munió de pobres.
3 Ésser pobre:
morir-se de fam (o de gana)
no poder menjar faves torrades
menjar-se les ungles
pobre com un ropit (o com una rata de sagristia)
ric com el grill
no tenir de què fer estelles
no tenir una creu per a tapar-se un ull (creu = peça de moneda antiga)
no tenir de què fer mànigues
no tenir casa ni alberg
portar la casa a sobre
no tenir on caure mort
no tenir dos diners per a fer cantar un cec
no tenir un xavo
no tenir ni una malla
pelat com una roca (o com un picaportes)
pelat com una rata
ésser un mort de gana
passar-la prima
ballar-la magra
no haver-hi a casa pa, ni vi, ni crostes, es diu d'una família pobra.
poder tancar el pa sota una xicra, íd.
ésser sense ofici ni benefici
magre (fig.). Un terreny magre. Una vegetació magra.
4 Per ext.: → escàs, insuficient.
prim. Una terra prima.
carestiós. Una terra carestiosa, que produeix molt poc.
5 Ésser pobre o captenir-se com a tal:
pobrejar. El seu germà més aviat pobrejava.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
