Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 132.783

161. urino- [o urini-, o urin-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. urina, 'orina'. Ex.: urinogenital, urinífer, urinèmia. [...]
162. sí o sí o tant sí com no?
Font Fitxes de l'Optimot
setmana he d'acabar el projecte final de màster. Malgrat que darrerament també se sent, sobretot en registres col·loquials, l'expressió sí o sí amb aquest mateix significat, és preferible optar per altres expressions.  [...]
163. Com es diu se siente en català?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió col·loquial castellana se siente es fa servir amb to irònic per indicar que algú ha d'assumir les conseqüències desagradables d'un acte. En català, es pot traduir per una de les expressions següents, segons el context: mala sort què hi farem si que em sap greu que s'hi posi fulles ja [...]
164. tan o tant?
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. Per exemple:  El meu fill és tan prim com jo.  Tampoc no vius tan lluny.  No vagis tan de pressa. En canvi, s'usa la forma tant davant d'un nom. En aquest cas, funciona com a adjectiu i concorda amb el nom [...]
165. seu 3 seva [o seua]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva.  [...]
166. -agogia [o -agògia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -agogia, derivat del mot agogé, 'conducció'. Ex.: pedagogia, psicagogia, demagògia. [...]
167. -gènesi [o -genèsia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. génesis, 'generació'. Ex.: partenogènesi, antropogènesi, pirogènesi, disgenèsia, palingenèsia. [...]
168. -polis [o -poli]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. pólis, 'ciutat'. Ex.: pentàpolis. [...]
169. -stasi [o -stàsia]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. stásis, 'equilibri', 'estabilitat'. Ex.: homeòstasi, biostàsia.Forma sufixada del mot gr. stásis, 'aturada', 'suspensió del desenvolupament'. Ex.: bacteriòstasi, hemostàsia. [...]
170. acro- [o acr-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. ákros, 'situat a l'extremitat, al cim', 'el més alt'. Ex.: acroanòxia, acròpet, acràndria. [...]
Pàgines  17 / 13.279 
<< Anterior  Pàgina  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  Següent >>