FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desguassar. Lloc per on es dona sortida a l'aigua fluent o empantanada. Tub o claveguera de desguàs. Emissari temporal d'un curs d'aigua subterrani. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solcar de canals (un país). Convertir en canal (un riu), fer-lo navegable. Conduir (l'aigua d'un vessant, d'un desguàs, etc.), per mitjà de canals o recs. Els sindicats canalitzen les lluites obreres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afluència de les aigües superficials d'una conca hidrogràfica a depressions interiors on constitueixen mars interiors, llacs, estanys o aiguamolls, sense desguàs al mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desembossa un conducte, un pas. Ventosa de cautxú proveïda d'un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d'una aigüera i amb què s'injecta un cert volum d'aigua a pressió per tal de desembossar un sifó o una canonada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat de desguàs practicat a cada costat d'una nau, d'una calçada, etc. Els embornals de les andanes no podien engolir l'aigua que queia. Fase o procés responsable de la desaparició d'un pol·luent de l'ambient. Un procés d'oxidació és l'embornal del [...]