Resultats de la cerca frase exacta: 16

Diccionari de la llengua catalana
1. desguàs
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desguassar. Lloc per on es dona sortida a l'aigua fluent o empantanada. Tub o claveguera de desguàs. Emissari temporal d'un curs d'aigua subterrani. [...]
2. efluent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que eflueix. Desguàs, a un corrent natural d'aigua, d'aigües de ciutats, d'indústries, etc. [...]
3. rentacaps
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble consistent en una pica i un desguàs, que es fa servir per a rentar-hi els cabells. [...]
4. canalitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solcar de canals (un país). Convertir en canal (un riu), fer-lo navegable. Conduir (l'aigua d'un vessant, d'un desguàs, etc.), per mitjà de canals o recs. Els sindicats canalitzen les lluites obreres. [...]
5. salinitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir salí. Esdevenir salí. Els terrenys s'havien salinitzat per la deficiència del desguàs. [...]
6. cuneta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canal de desguàs fet al llarg d'un vall, especialment al costat d'una carretera, d'una via, etc.  [...]
7. closell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desguàs de la cuneta d'un camí o d'una carretera que es compon d'arqueta, de conducte i de boca de sortida. [...]
8. endorreisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afluència de les aigües superficials d'una conca hidrogràfica a depressions interiors on constitueixen mars interiors, llacs, estanys o aiguamolls, sense desguàs al mar. [...]
9. desembossador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desembossa un conducte, un pas. Ventosa de cautxú proveïda d'un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d'una aigüera i amb què s'injecta un cert volum d'aigua a pressió per tal de desembossar un sifó o una canonada [...]
10. embornal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat de desguàs practicat a cada costat d'una nau, d'una calçada, etc. Els embornals de les andanes no podien engolir l'aigua que queia. Fase o procés responsable de la desaparició d'un pol·luent de l'ambient. Un procés d'oxidació és l'embornal del [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>