1.
pirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar-se'n. Pirem, noi, que aquesta discussió acabarà malament. [...]
|
2.
pirar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
pirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr vulg → pirandó (tocar pirandó) [...]
|
4.
'pirar' o 'pirar-se-les'? / Verbs amb pronom feble de complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb pirar significa 'anar-se'n, fugir' i s'usa habitualment en un registre col·loquial. Per exemple:
Em sembla que aquí fem nosa, així que pirem!
Amb aquest mateix sentit, també s'utilitza la forma pirar-se-les (o pirar-me-les, pirar-vos-les, etc.), en què els pronoms formen part del verb [...]
|
5.
Villadiego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr coger (o tomar) las de Villadiego fig i fam tocar el dos, pirar, tocar el pirandó, fotre (o fúmer) el camp, agafar el portant, guillar, girar cua. [...]
|
6.
piro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m darse al piro fam [irse] tocar pirandó (o el dos), pirar. [...]
|
7.
najarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron fam [pirárselas] anar-se'n, pirar intr, tocar el dos (o el pirandó). [...]
|
8.
pirarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 fam [largarse] pirar intr, guillar intr, fúmer (o fotre) el camp, tocar pirandó (o el dos). 2 [hacer novillos] fer campana. [...]
|
9.
pipa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) d'allò més bé (o de meravella). 9 tomar pipa fig i fam [huir] tocar el dos (o pirandó), fúmer el camp, pirar. [...]
|
10.
anar-se'n
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hom se n'adoni. esquitllar-se, anar-se'n esquivant la vigilància d'algú. anar-se'n d'esquitllentes, íd. agafar el portant(fig. i fam.) pirar deixar (algú) amb la paraula a la boca, anar-se'n sense escoltar-lo. posar-se en camí salpar, anar-se'n una nau. prendre la mar, anar-se'n per mar. Cp [...]
Partir d'un lloc per anar a un altre. partir. I després d'acabar el seu parlament partí. Demà partirem cap a França, on he trobat feina. marxar retirar-se. No us he de dir res més: ja us podeu retirar. tornar-se'n, anar-se'n cap al lloc d'on hom ve. (En la llengua parlada hom usa sovint, en aquest sentit, entornar-se'n, que té un sentit tot altre.) decampar, aixecar el campament un exèrcit. desallotjar, anar-se'n algú del lloc on estava allotjat. Els turistes alemanys desallotjaran al matí. desaparèixer. Els vells, de sobte, van desaparèixer, se'n van anar. esmunyir-se. Ens vam esmunyir per l'espessor de la brossa. escórrer-se, íd. agafar el camí de la porta, anar-se'n d'una casa. agafar els trastets tocar el dos (fam.) tocar el trot (fam.) tocar el pirandó (fam.) tocar el dengue (Alc.) fúmer el camp (vulg.) fotre el camp (vulg.) alçar (o plegar) veles (fig.) llevar àncores (fig.) fer-se a la vela (fig.) guillar (fam.) filar, anar-se'n de pressa. emigrar, anar-se'n d'un país d'una manera definitiva. migrar, anar-se'n d'un país (o regió) a un altre, esp. periòdicament. esquivar-se, anar-se'n d'on hom corre un risc. escapar-se (→) fugir (→) escapolir-se, anar-se'n sense que hom se n'adoni. esquitllar-se, anar-se'n esquivant la vigilància d'algú. anar-se'n d'esquitllentes, íd. agafar el portant (fig. i fam.) pirar deixar (algú) amb la paraula a la boca, anar-se'n sense escoltar-lo. posar-se en camí salpar, anar-se'n una nau. prendre la mar, anar-se'n per mar. Cp. absentar-se, escapar-se Ant. Quedar-se. Restar. Romandre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |