Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.928
|
81.
Pronúncia de waterpolo, karate, cúter, etc. / Manca de neutralització de les vocals àtones d'algunes paraules en català oriental
Font
Fitxes de l'Optimot
, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo.
Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]
|
|
82.
Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.
En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple:
anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula [...]
|
|
83.
Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font
Fitxes de l'Optimot
:
en el verb halar ('menjar')
en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...
en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby...
en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]
|
|
84.
a efectes de, a l'efecte de o als efectes de?
Font
Fitxes de l'Optimot
a efectes de a l'efecte de als efectes de
La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.
Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)
Per tant, cal [...]
|
|
85.
El nom de les lletres
Font
Fitxes de l'Optimot
estranger; per exemple: kiwi, swing; bypass, playback.
Convé recordar que els noms de les lletres no s'apostrofen: la ela, davant de u.
En la tradició ortogràfica
valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions
efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Font: Ortografia [...]
|
|
86.
Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
|
|
87.
Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
|
|
88.
de l'ordre de
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
|
|
89.
de camí a, de camí cap a o camí de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució de camí, quan significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a (o a) per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple:
De camí cap a València, van punxar una roda del cotxe.
T'ho deixaré a casa de camí a la feina.
Amb aquest [...]
|
|
90.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
indicacions següents:
1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure t:
abat, beneit, buit, eixerit, entrecot, humit, oblit, paret, possibilitat, quedat, realitat, salut, set, visigot, etc.
Hi ha aquestes excepcions:
El mot fred, per raons etimològiques.
Els noms femenins acabats en -itud [...]
|
