1 (≠ asseure) posar, basar. 2 (assentar-sepron.). Pervenir, una cosa que fa un moviment, a una posició estable. fixar-se estabilitzar-se (En el sentit d'asseure és barbarisme.) 3 (un líquid) posar-se. 4 inscriure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

apuntar registraro enregistrar allistar empadronaro fogatjar matricular enrolar assentar. Ja l'han assentat per soldat. Assentar una partida en el major. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v. tr. assentar fundar recolzar sostenir fonamentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

inscriure(->) anotar assentar. Assentar una partida en el major. inventariar matricular capbrevaro fer el capbreu, registrar certs drets en un contracte. fitxar, registrar en fitxes. Cp. catalogar, encadastrar (En el sentit de perquisicionar o escorcollar és barbarisme [...]

1 Posar notes en un escrit. postil·lar acotar encapçalar, posar una nota preliminar al començament d'un capítol. consignar. En el seu diari íntim es troba consignat aquest fet. escoliar 2 Prendre nota per escrit. apuntar registraro enregistrar fer constar prendre nota assentar. Assentar una [...]

camp. Assentar el seu camp. Llevar el camp. albergada bivac, campament de nit al ras. acantonament quarter, cadascun dels diferents indrets en què es distribueix un exèrcit en campanya. càmping, campament de turistes. duar, campament de nòmades. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 assentar els fonaments 2 Fig. Fer que comenci a existir una cosa. establir(->) instituir crear(->) 3 Fig. Recolzar allò que hom creu, espera, enuncia, etc., en motius o raons. fonamentar basar. No sé en què et bases per pretendre-ho. bastir. Bastir una teoria sobre postulats [...]

). Implantar el divorci. entronitzar(fig.), establir sobiranament. Entronitzar una nova concepció de la vida social. assentar. Assentar els fonaments d'un nou estat. crear. Crear un estat independent. posar en planta(una reforma, una organització, etc.) preestablir restablir, tornar a establir [...]

, posar sobre, esp. en llenguatge litúrgic. Imposà les mans sobre el cap de l'ordenant. Es diu, altrament, d'una cosa onerosa (una càrrega, un impost, una obligació, una pena o càstig, etc.). També imposar un nom. infligir(una pena, un càstig, etc.) assentar, posar una cosa sobre una base [...]