m 1 esvaïment, dissipació f. 2 [de los colores] atenuació f, esmorteïment. 3 [de sospechas, dudas] esvaïment, dissipació f. 4 [síncope] esvaniment, acubament, basca f, desmai. 5 fig i p fr [presunción] vanitat f, fums pl.  [...]

1 fumada, massa de fum que surt d'una foguera. fumarada, íd. fumera, íd. fumerri fumerolo fumarel·la, fumera tènue. fumassa, gran fumera. fumassola, fum escampat que fa com una boira baixa. gas, vapor. 2 Fig. vanitat, altivesa, presumpció. 3 indici. 4 Fer fum: fumar. Manuel [...]

. fatuïtat supèrbia(->) vanitat(->) Cp. megalomania 2 satisfacció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f 1 [antiguo ornamento sacerdotal] ínfula. 2 pl [de mitra episcopal] ínfules. 3 pl fig ínfules, presumpció sing, vanitat sing. 4 darse ínfulas de gran señor fig tenir uns aires de gran senyor, donar-se-les de gran senyor. 5 darse muchas ínfulas fig tenir moltes ínfules.  [...]

mostra exposició ostensió demostració, exhibició a tall d'exemple o d'instrucció. ostentació, exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat del subjecte. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 divagar. 2 Perdre les forces, un membre. Cp. fallir, fer figa (fam.). 3 Mostrar vanitat. fer-se veure gallejaro fer el gall pinxejar fanfarronejar fatxendejaro gastar fatxenda Cp. envanir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. Aquestes paraules acusen la seva gran por. desplegar(fig.), posar en evidència. Sempre desplegava una gran energia. accentuar(fig.). Aquella manera de parlar encara accentuava més la seva vanitat. revelar. Allò revelava la seva mesquinesa. afectar, demostrar un [...]