Resultats de la cerca frase exacta: 20

Diccionari de la llengua catalana
11. esmús -ussa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obtús i sense punta. Que ha perdut l'agudesa del tall. Un ganivet rovellat i esmús, que no talla. Que manifesta disgust o contrarietat. [...]
12. revenjar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, prendre's una satisfacció d'un pesar, d'un disgust, d'un dany, etc., que ha rebut d'algú altre. Ara m'he revenjat del seu menyspreu. Ell me'n va fer una de grossa, però ara me n'he pogut revenjar. Esperava poder revenjar-se quan fos l'hora. Algú, prendre sobre un [...]
13. angoixa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respir fatigós degut a la xafogor de l'atmosfera, a un estat morbós, a un disgust, etc. Ara el malalt està més tranquil: li ha passat l'angoixa. Angoixa de la mort. Estat de l'atmosfera que fa fatigosa la respiració, que dona angoixa. Quina angoixa farà avui [...]
14. estalviar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en quedarà per sopar. Fer estalvi o estalvis de diners. Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t'estalviaré aquest treball, t'estalviaré d'anar-hi. Salvar d'un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort.  [...]
15. deprimir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
disminució de vitalitat o d'activitat funcional. L'ànim es deprimeix quan esdevé una desgràcia. Amb aquest disgust, em temo que es deprimirà. Produir una disminució (en els preus del mercat). [...]
16. calaix
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle corredís d'un moble com ara una taula, un armari, etc., que estirant surt del moble on és contingut i pitjant hi entra. Obrir un calaix. Tancar un calaix. Un armari amb un calaix. Els calaixos d'una calaixera. anar-se'n al calaix Morir 1 1. una malaltia (o un disgust [...]
17. ràbia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torbament de l'ànim irritat, violentament enutjat. Tremolar de ràbia. La ràbia se l'emportava. Sentiment de disgust o de contrarietat. Em fa ràbia que sigui tan gasiu. Hem fet tard: quina ràbia! Antipatia . No entenc per què té ràbia al seu cosí. Li ha [...]
18. disgustar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú Aquest pentinat no em disgusta, però m'agradava més el que portaves abans. Causar un fort desplaer (a algú). La seva conducta em disgusta d'allò més. Aquell casament el disgustà. S'estimava més perdre diners que disgustar els clients. Tenir un disgust. Renyo [...]
19. marcar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
verola. Un disgust així et marca per tota la vida. Assenyalar, fer reconèixer, (alguna cosa) per algun mitjà. Marcar els punts guanyats. Un poble que no està marcat en el mapa. Les busques marquen l'hora. El termòmetre marcava dos graus sota zero. Marcar el compàs. marcar [...]
20. clavar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escàndol, un esvalot, a algú. Clavar un disgust. Clavar una mentida a algú, clavar-la a algú. Clavar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu, a algú. clavar els ulls en una persona o en una cosa Mirar-la atentament, dirigir-li la mirada. clavar la porta pels nassos d [...]
Pàgines  2 / 2 
<< Anterior  Pàgina  1  2