Amb els mots privadesa i privacitat es pot designar la condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de la persona afectada.
De tota manera, en altres casos són més adequats els mots [...]
Fitxa
6594/5Darrera versió: 12.12.2019
Títol
Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord
Resposta
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana Capcir: capcinès -esa Ceret: ceretà -ana Conflent: conflentí -ina Formiguera: formiguerenc -a Montlluís: montlluïsà -ana Perpinyà: perpinyanès -esa Prada: pradenc -a Rosselló: rossellonès -esa Vallespir: vallespirenc -a
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:
mil i un detalls (o mil un detalls)
mil i una coses (o mil una coses)
mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)
[...]
Fitxa
6594/5Darrera versió: 12.12.2019
Títol
Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord
Resposta
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana Capcir: capcinès -esa Ceret: ceretà -ana Conflent: conflentí -ina Formiguera: formiguerenc -a Montlluís: montlluïsà -ana Perpinyà: perpinyanès -esa Prada: pradenc -a Rosselló: rossellonès -esa Vallespir: vallespirenc -a